dilluns, d’abril 11, 2005

arriba Construmat

Dos anys després, tornem a tenir aquí el Construmat, la fira per excel·lència, la que fa que la ciutat es colapsi durant uns dies, desapareixin els taxis lliures dels carrers, els hotels s'omplin fins a Granollers. Dies on els prostíbuls exclusius i els populars augmenten el personal, on és impossible trobar una entrada per a qualsevol de les sessions del Bagdad (que no és la capital de l'Iraq), i els restaurants s'omplen de parelles amb noia joveneta d'escot generós i home madur amb americana i corbata amb el mòbil apagat...

Passejar pels milers de metres quadrats de la fira és descobrir productes inimaginables, absurds, sorprenents, i és entrar en contacte amb una fauna que no es veu enlloc. Des de les hostesses que varien la vestimenta en funció del producte que pretenen vendre, més finetes a les rajoles i bidets, més neumàtiques a les bastides i els encofrats, a les colles de paletes que volten en grup repassant l'escàs personal femení, bàsicament presents als estands. Dels executius vestits de cortefiel que lliguen amb tota la que es posi al davant, sabent que les esposes són ben lluny, als arquitectes vestits de negre, amb ulleres de pasta negra, cartera negra, que s'ho miren tot amb aire de suficiència. Les taules plenes de jabugo, rioja i patates xips arrasades en cinc minuts per masses famolenques. Les parelletes de dissabte que s'estan arreglant el pis i que passegen plenes de catàlegs per triar rajoles, jacuzzis, electrodomèstics...

M'agradaria que un antropòleg solvent es passés els sis dies fent treball de camp, l'estudi resultant seria millor que la majoria de les novel·les que es fan i es desfan.
Construmat és tota una experiència que s'ha de viure, i espavileu-vos ja que tan sols són sis dies cada dos anys. I quins sis dies!

4 comentaris:

  1. "...arquitectes vestits de negre, amb ulleres de pasta negra, cartera negra, que s'ho miren tot amb aire de suficiència". Aquest ets tu? O formes part de la parelleta que s'està arreglant el pis...? O ets client de Cortefiel?... O talles el jabugo?? ;)

    ResponElimina
  2. no he tingut mai unes sabates negres, la meva parella no pot assistir a aquests saraus, si tallés el jabugo me'l menjaria tot, i mai porto corbata ni vestit ...
    Tina, ves-hi, si vols t'envio una invitació! Podràs escriure milers de posts amb el que veuries allà.

    ResponElimina
  3. Obren diumenge?? És l'únic dia lliure que tinc :-S
    Això de tallar el jabugo em recorda --ja aviso que no té res a veure, són aquelles associacions d'idees estranyes que fotem...-- un grup de música a capella que diuen Quinteto Afonía (musicalment gens recomanables) que tenien un sisè membre que li deien "el violinista" i es passava tot el concert amb una pota de pernila gafada com si fos un violí i tallant-ne llenques per repartir-les pel públic... Res a veure amb Construmat, ni tal sols amb el Jabugo, perquè era pernil del país del més corrent...

    ResponElimina
  4. ho sento, s'acaba dissabte, el dia de les parelles en obres.

    sempre associes les coses d'aquesta manera? no puc imaginar que has degut associar aquests dies vaticans ...

    ResponElimina

 

Free Blog Counter