L'excel·lent novel·la Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals, retrata les contradiccions dels que som de poble, aprofundeix en el malestar de les oportunitats perdudes, posa el dit a la nafra de la guerra de sexes i, pel mateix preu i de passada, deixa escrit per a la història el malestar professional d'una generació d'arquitectes víctima de la increïble bombo lla minvant. N'he parlat amb alguns recentment i el resum esquemàtic seria "al meu estudi érem dotze, ara som sis i aviat serem dos". Un minut després ja parles de la saturació de candidats als concursos, la precarietat que això comporta, haver de treballar sense cobrar per optar a feines amb menys opcions que la loteria... M'interessa molt la generació entrampada al mig, probablement la dels 35 anys, la dels que ja estaven a punt de plantar-se per ells i es queden plantats sense feina ni opcions re alistes de trobar clients propis. Els més grans minimitzen el negoci i els més joves ho tenen pitjor, però no han estat tan a prop d'estar situats. Als del mig, que encara són joves però ja són veterans, que mantenen certa innocència però ja sabrien encarrilar-la bé, l'hora de la veritat els enxampa aturats. Molts fugen per cames a l'estranger, a buscar-se la vida, i els desitjo el millor. També ens desitjo el millor a nosaltres: que el país se'n surti i els recuperem aviat, beneficiant-nos del que aprendran en un exili professional forçat.
Carles Capdevila
Ara
22 d'agost del 2011
dilluns, d’agost 22, 2011
Una generació d'arquitectes a l'exili o a l'atur
Etiquetes de comentaris:
arquitectes,
articles,
carles capdevila,
crisis,
diari ara,
exili,
marta rojals,
primavera estiu etcètera
diumenge, d’agost 14, 2011
Quan un fil negre i un fil blanc es confonen
Crec que són els musulmans qui trenquen el dejú del Ramadà quan no els és possible distingir un fil blanc d'un fil negre. Aquest és un moment on el dia i la nit s'abracen, o quan parlant de l'alba el Mathias Enard escriu, "La nit no es comunica amb el dia: s'hi crema".
Del dia a la nit, de la nit al dia.
És en aquest traspàs que els edificis s'encenen o s'apaguen, on els carrers prenen una nova dimensió o els paisatges reflecteixen les constel·lacions del cel.
Territori de traspàs, de canvi de dimensió, de contraris, de complementaris, on els límits es perfilen o es difuminen. Simplement quan un fil negre i un fil blanc es confonen.
Del dia a la nit, de la nit al dia.
És en aquest traspàs que els edificis s'encenen o s'apaguen, on els carrers prenen una nova dimensió o els paisatges reflecteixen les constel·lacions del cel.
Territori de traspàs, de canvi de dimensió, de contraris, de complementaris, on els límits es perfilen o es difuminen. Simplement quan un fil negre i un fil blanc es confonen.
Etiquetes de comentaris:
arquitectura,
art,
foto formaire,
l'alzina,
la noguera,
llum,
mathias enard
dimecres, d’agost 10, 2011
El món és un teixit de persones
Etiquetes de comentaris:
art,
artista,
david ribas,
gabriel ferrater,
l'alzina,
literatura
dimecres, d’agost 03, 2011
David Ribas a l'Alzina
Etiquetes de comentaris:
art,
david ribas,
l'alzina,
la noguera,
pintor,
pintura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)