divendres, de novembre 28, 2008

Lenta degustació


El 19 de setembre Paolo Conte - pintor, advocat, també músic - va posar a la venda "Psiche". L'il·lustre habitant d'Asti feia 4 anys que no presentava noves cançons i és que els darrers temps ha decidit prendre's la vida amb tranquilitat, espaiant discos i oferint pocs concerts.

Vaig firar-me el disc a Vicenza, i el vaig començar a escoltar al cotxe, tornant cap a casa una tarda càlida de principis de novembre. Hi ha discs que entren a la primera, embolcallen l'oïdor en una atmósfera plaent, i fan venir ganes de repetir. "Psiche" no és d'aquests tipus, és un disc difícil d'escoltar, la primera vegada costa d'entrar-hi, deixar-se emportar. Però si sovint aquests discs que entren a la primera s'esgoten lentament, "Psiche" creix, es redescobreix a cada nova audició, les lletres es fan nítides, els matisos delicats, pren colors nous, i la poderosa i cansada veu s'aixeca majestuosa i nova cada vegada que l'escolto. Lentament ja m'he fet meva "Psiche", em transporta "Il quadrato e il cerchio", m'emociona "L'amore che", i d'altres cançons com "Intimità" se'm van obrint com si fossin flors delicades.

Paolo Conte sorprèn amb unes cançons tristes, melancòliques, amb espurnes d'alegria, d'ironia, una música que a vegades em recorda certes peces del Kurt Weill, i on per primera vegada introdueix l'ús dels sintetitzadors. Paolo Conte segueix fidel als seus móns, amb l'enèssim homenatge a les bicicletes, els tocs de jazz i un acurat ús d'una meravellosa banda.

Un gran disc, un fantàstic retorn del mestre, un regal per aquest dies freds que conviden a viure als interiors, una lenta degustació d'una música que no s'acaba mai.

dilluns, de novembre 24, 2008

Vida nova

O el tanco o el renovo. Opto per la segona opció.

divendres, de novembre 21, 2008

Ningú no esperava


‘Ningú no esperava la revolució russa del 1917 molt poc abans de passar, ni el crac i crisi del 1929, ni l’ascens de Mussolini o de Hitler, ni la Segona Guerra Mundial, ni la invenció i l’ús de la bomba atòmica. Ni que el 1945 l’imperi rus arribaria a Berlín, ni la veloç independència de les colònies, ni la reunificació alemanya ni el final de la Unió Soviètica, que havia de ser tan eterna com el Tercer Reich: l’any 1987, posem per cas, quan molts de vostès portaven encara bolquers i gatejaven, ningú imaginava quin tomb faria la història dos o tres anys més tard. I evidentment, tot i que no hi faltaven senyals, profecies i premonicions, ni els cervells més inflamats no pensaven que a les pantalles de televisió del món sencer, en cada casa, es podrien contemplar aquells avions a Nova York xocant contra les Torres Bessones.’

"El professor d'història"
Joan Francesc Mira
edicions Proa
col·lecció A tot vent
1a edició novembre 2008



dimecres, de novembre 19, 2008

Proust i els viatges


Biennale Architettura
exposició a San Francesco della Vigna
Venezia

divendres, de novembre 14, 2008

Gomorra

el llibre, versió italiana

un dels cartells de la pel·lícula

Aquest divendres finalment s'estrena a Catalunya la pel·lícula "Gomorra", dirigida pel Matteo Garrone, basada en el llibre "Gomorra" de Roberto Saviano. Tinc el llibre a la pila dels pendents, però la pel·lícula ja l'he vista, i no hi ha paraules per la sensació de desolació que deixa veure-la, és un cop de puny a l'estòmac.
No us la perdeu, i és que l'autor del llibre ha estat amenaçat de mort per la camorra ja que no li perdonen que el llibre hagi obert els ulls a molta gent. I no fan broma, en 30 anys han mort 4.000 persones.

dimecres, de novembre 12, 2008

Sciopero

aeroport de Treviso, dilluns 10 de novembre del 2008

estació de Vicenza, dilluns 10 de novembre del 2008

Sciopero, (pronuncieu més o menys "xópero"), paraula italiana que vol dir vaga. Cal no oblidar el seu significat quan es viatja pel Bel Paese.

dimecres, de novembre 05, 2008

De revolucions i Rosa Parks

El conductor li va manar que s'aixequés i deixés lliures els seients reservats per als blancs, Rosa Louise Parks s'hi va negar i a Montgomery (Alabama) alguna cosa va començar a canviar.

53 anys després d'aquell fet un candidat negre ha guanyat clarament les eleccions per presidir els Estats Units d'Amèrica. Han passat molts anys, però la revolució no violenta que va endegar la senyora Rosa Parks ha estat imparable, i avui podem celebrar que una altra barrera ha caigut.


gràcies

dimarts, de novembre 04, 2008

377.999 històries

Aquest matí s'ha sabut que a Catalunya té 23.784 nous aturats, arribant a la xifra de 377.999 persones sense feina.
A l'Estat el nombre de nous aturats ha crescut en 192.658 persones el darrer mes d'octubre, sumant 769.449 aturats el darrer any , arribant a la xifra total de 2.818.026 persones sense feina.

La construcció s'ha esfondrat, el turisme ha baixat en picat, el sector de l'automòbil s'ha paralitzat, per tan cap dels tres grans sectors en els quals s'ha basat el creixement de l'economia catalana i espanyola funciona i no veig gaires alternatives que estirin de la nostra economia, capaç de generar nous llocs de treball. La festa s'ha acabat, la ressaca serà important.

dilluns, de novembre 03, 2008

Guanyarà McCain

Malgrat el títol, no en tinc ni idea de qui guanyarà les eleccions als Estats Units tot i que segons moltes de les enquestes l'Obama ho té tot a favor. Si llegim els mitjans europeus, i sobretot els catalans, sembla com si l'Obama ja ho tingui tot guanyat, com si no tingués un rival de categoria anomenat McCain. Però quan s'escolta a McCain un no es troba amb un altre Bush, si no amb un home intel·ligent, sorneguer, divertit, coherent i obert al món.

El dia 5 veurem com han anat les coses, però tot plegat em recorda a una primavera del 1994, quan el Barça només calia que anés a Atenes a recollir la Copa d'Europa, i es van oblidar del detall que tenia un rival de nom A.C. Milan... Resultat, 4-0.
 

Free Blog Counter