Lenta degustació

El 19 de setembre Paolo Conte - pintor, advocat, també músic - va posar a la venda "Psiche". L'il·lustre habitant d'Asti feia 4 anys que no presentava noves cançons i és que els darrers temps ha decidit prendre's la vida amb tranquilitat, espaiant discos i oferint pocs concerts.

Vaig firar-me el disc a Vicenza, i el vaig començar a escoltar al cotxe, tornant cap a casa una tarda càlida de principis de novembre. Hi ha discs que entren a la primera, embolcallen l'oïdor en una atmósfera plaent, i fan venir ganes de repetir. "Psiche" no és d'aquests tipus, és un disc difícil d'escoltar, la primera vegada costa d'entrar-hi, deixar-se emportar. Però si sovint aquests discs que entren a la primera s'esgoten lentament, "Psiche" creix, es redescobreix a cada nova audició, les lletres es fan nítides, els matisos delicats, pren colors nous, i la poderosa i cansada veu s'aixeca majestuosa i nova cada vegada que l'escolto. Lentament ja m'he fet meva "Psiche", em transporta "Il quadrato e il cerchio", m'emociona "L'amore che", i d'altres cançons com "Intimità" se'm van obrint com si fossin flors delicades.

Paolo Conte sorprèn amb unes cançons tristes, melancòliques, amb espurnes d'alegria, d'ironia, una música que a vegades em recorda certes peces del Kurt Weill, i on per primera vegada introdueix l'ús dels sintetitzadors. Paolo Conte segueix fidel als seus móns, amb l'enèssim homenatge a les bicicletes, els tocs de jazz i un acurat ús d'una meravellosa banda.

Un gran disc, un fantàstic retorn del mestre, un regal per aquest dies freds que conviden a viure als interiors, una lenta degustació d'una música que no s'acaba mai.