Parlar per fastiguejar
Manel Fontdevila - diari
Público
Toponímia mutilada

Em pensava que la febre estava localitzada entre Sant Pere R. i Sant Sadurní A. , però anant amunt i avall, del Penedès a l'Empordà, he descobert amb estupefacció que la malaltia s'ha extés per tot el país.
De cop i volta hem patit una transformació misteriosa, sobretot a les carreteres de la Generalitat, que ha convertit la feina de conduir en un gran joc de pistes. Els pobles i ciutats de bona part de Catalunya han perdut el seu cognom, i aquest ha estat substituït per una inicial majúscula seguida d'un punt. Possiblement s'ha guanyat visibilitat però la confussió és absoluta ja que s'han mutilat els noms, i reduit el territori a una simplificació inexplicable.
Per exemple ara tenim La Bisbal E. , Santa Maria P. , La Roca V. , la Pobla C. , Sant Quintí M. , Cassà S. , Montornès V. , Riudellots S. , Maçanet S. , Sant Antoni V. , Vilanova V. , Santa Maria M. ... La llista continuaria amb desenes de noms que s'han vist reduïts de cop i volta.
M'encantaria conèixer el geni que ha pensat la fabulosa idea de mutilar la toponímia del país, i el geni que ha acceptat tirar-ho endavant. No vull ni pensar la morterada de calers que haurà costat canviar-ho tot.
Quin país, no té remei!
S'ha acabat, amb l'eliminació de Turquia m'he quedat sense selecció en aquesta meravellosa Euro2008. Abans van caure Croàcia, la República Txeca, Polònia, Holanda i Itàlia, seleccions que sempre m'han atret. Però Turquia és la terra del Sinan, i aquesta és una debilitat meva de fa anys. Quins bons moments ens ha regalat amb el seu joc anàrquic, l'emoció dels seus finals inesperats, la màgia de molts dels seus jugadors. Va ser un partit cruel el d'ahir, una altra vegada no va guanyar qui millor va jugar. Però així és l'esport!
Mai m'ha atret la selecció Alemanya, freda com l'acer. Tot i que Rússia per a mi és un gran misteri la seva selecció no m'atrau la curiositat. I Espanya, què dir? Per primera vegada en molt temps m'agrada el grup de jugadors que la composen, nanos joves sense complexos que juguen bé. Però com ha passat en d'altres vegades, el soroll que l'envolta és massa fort, i aquest nacionalisme rampant me la fa sentir llunyana, molt llunyana. Mare de Déu les coses que es poden llegir i sentir aquests dies, i després diuen que els nacionalistes són els altres!
M'és indiferent qui guanyi, els equips que per un motiu o altre m'atreien ja són a casa. M'ho miraré des de la llunyania.
Revetlla de Sant Joan
23 de juny. -- Nit. Revetlla de Sant Joan. -- Cap al tard, la gent escombra i rega els carrers. Les acàcies fan una olor dolça i espessa. Les criatures transporten tota mena d'andròmines per cremar a les fogueres. El poble, tan crepuscular sempre, s'anima una mica. Gent a les terrasses dels cafès. Les llums públiques no semblen tan grogues com els altres dies. Passen unes noies mudades. Deuen anar en una o altra festa major. Deixen un perfum dolç a l'aire, embafador. Si hi anés --penso--, què hi faria? Quan es fa vespre, hi ha un cel blau fosc immens. Buidor angoixosa, opressiva.
He sortit tard de casa. Tot ha estat ja cremat. En l'aire flota una olor, un gust de suro socarrimat i refredat. La gent fa anar al llit les criatures. Encara se'n veu alguna amb una ditada de negre al front o a la cara, que vol saltar sobre els focs extingits. A les cantonades, hi ha una mica de caliu sota les cendres. Fa una nit dolça, quieta, i, quan l'olor de fum s'esvaeix, l'aire té una qualitat de seda. A les portes de les cases, immòbils, mig adormida, la gent para, asseguda i silenciosa, la fresca --com si les flames s'haguessin emportat els pàlpits de les vides i haguessin
quedat, només, figures de cera.
Josep Pla
"
El Quadern gris"
Crisi, quina crisi?
Rebo la revista mensual INDE (Informació i Debat) editada pel
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya corresponent a l'abril del 2.008. Al primer paràgraf de l'editoral es pot llegir:
"Els mesos de març i abril, hem continuat registrant un descens pronunciat en la xifra global de projectes d'habitatge visats al Col·legi: una baixada del 23,3% en relació el darrer quadrimestre de l'any passat i un 64,5% en comparació amb els quatre primers mesos del mateix 2007, període certament atípic per l'efecte de venciment del segon període transitori del Codi Tècnic de l'Edificació."Jordi Ludevid, degà
Una baixada del 23,3% en relació el darrer quadrimestre i un 64,5% en relació el mateix periode de l'any passat. Si tenim en compte que els arquitectes som la primera baula en el procés de la construcció d'un edifici, hem de pensar que aquest descens arribarà a la resta dels participants del procés edificatori, o sigui constructores, industrials, promotores, ajuntaments, financeres ...
I encara hi ha qui vol negar que la patacada monumental que tots plegats patirem tan sols acaba de començar?
Euro 2008
"Los italianos son italianos"- comentarista: José Antonio Camacho
- partit: Holanda 3 - Itàlia 0
- cadena tv: Cuatro
Camp de cebes
Ja no miraré de la mateixa manera a la ciutat de Chicago després de saber que el seu nom vol dir "camp de cebes" en alguna de les llengües indígenes.