dilluns, de març 22, 2010

D'estacions i trens

Waterloo station, Londres
(desembre de 2008)
No em canso de viatjar amb tren, sigui anant en un rodalies o en un tren de llarga distància. M'agrada el nervi de les estacions, observar la gent que espera, la que arriba, la que viatja cada dia, la que ho fa ocasionalment, el frenesí dels matins i la tranquil·litat dels vespres. La meva memòria acumula desenes de viatges, de paisatges vistos a través dels finestrals, de llibres llegits al ritme de les vies, d'estacions que han estat la porta d'entrada a ciutats desconegudes, de mirades creuades fugaçment.

Cementiris, mercats i estacions marquen el ritme de les ciutats, m'hi perdo sempre que el temps m'ho permeti. Passejo entre les tombes, menjo envoltat de parades plenes de fruita, verdura, carn i peix. I a les estacions llegeixo entre màquines i vagons els panells que conviden al viatge i a la descoberta, amb topònims familiars i amb topònims nous, que lliguen la xarxa inacabable teixida per les vies.

Bahnhof Friedrichstrasse, Berlín
(març de 2009)
Als trens he conegut la terra travessada pel convoi gràcies als desconeguts amb els qui he compartit trams del trajecte, i que m'han explicat part de la seva vida, m'han ensenyat fotos o m'han ofert menjar i beure amb un gran somriure. M'agrada arribar i marxar d'una ciutat amb tren, passejar-me pels barris de les estacions, plens d'aquell neguit dels qui emprenen un nou viatge, de la il·lusió dels qui hi arriben per primera vegada. Sovint voldria que el trajecte no s'acabés per poder continuar un llibre, una conversa, una coneixença.

Estic temptat d'agafar un tren pel sol fer de viatjar-hi, i moure'm per la teranyina de vies sense rumb i amb tot el temps del món. Un viatge fet tan sols de viatge, assegut mirant el paisatge que passa, i observant la gent que puja i baixa a les estacions.

gare de Lyon, París
(agost de 2008)
Tot plegat ho vaig pensar el divendres matí, al rodalies que em portava de nou a la panxa de Barcelona.

dissabte, de març 20, 2010

dimarts, de març 16, 2010

Vull passar la nit amb tu

A la mitjanit del 19 de març (sant Josep) la Documenta obrirà les seves portes per compartir la nit plegats. La llibreria vol celebrar amb els seus lectors els 35 anys de la seva fundació quan l'hivern cedirà el protagonisme a la primavera. La nit és un bon moment per a la lectura, els telèfons callen i atrapats per les pàgines d'un bon llibre la foscor ens acompanya fins a la matinada .

La Documenta és una espècie en vies d'extinció, la de les llibreries de capçalera, amb llibreters que saben del què parlen, que aconsellen sobre lectures i no sobre novetats, que amb el temps coneixen els seus lectors i saben allò que els pot interessar. Els llibreters que tenen cura d'un ric fons perquè l'allau editorial no sepulti els clàssics, que descobreixen aquells autors que passen desapercebuts a les pàgines literàries dels diaris, tenen cura dels aparadors, i aconsegueixen que la llibreria sigui una extensió de la sala d'estar.

La Documenta compleix 35 anys en una zona en transformació. Dels carrers que l'envolten desapareixen els bars de carajillo, les botigues de passamaneria, les de teixits, els colmados..., i totes aquelles que donen vida a un barri.

La Documenta està sent envaïda per aquest turisme transformador que fagocita la ciutat, substituint-la per una nova ciutat de guia. I no és senzill sobreviure quan tot l'entorn canvia. Per això divendres la Documenta vol passar la nit amb tots nosaltres, per compartir i fer-nos saber que sempre hi tindrem un lloc on ens acolliran amb calidesa.



+1 Avui dijous La Vanguardia li ha dedicat dues pàgines a la Documenta

+2 També Vilaweb ha entrevistat el Josep Cots, l'ànima de la llibreria

+3 La programació de les celebracions

dimarts, de març 09, 2010

La nevada




 

Free Blog Counter