celler Mas Garcia Muret, Llimiana, el Pallars Jussà
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pallars. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pallars. Mostrar tots els missatges
dijous, de març 14, 2013
dissabte, de juny 23, 2012
L'ull del Pallars
Un ull s'ha obert al Pallars, i mira el Montsec, i mira Terradets envoltat de vinyes ...
dijous, de febrer 09, 2012
dilluns, de novembre 28, 2011
divendres, de novembre 11, 2011
Sota la boira del Pallars
El Montsec d'Ares i el pantà de Terradets, tarda de divendres.
Divendres matí el sol de tardor tenyia de colors càlids els paisatges del Penedès, de l'Anoia, de la Segarra, de l'Urgell i de la Noguera. Després de les pluges de la setmana passada els camps de cereal verdejaven, al nord es veien brillar els cims enfarinats dels Pirineus, i els poderosos cingles del Montsec s'anaven perfilant mentre m'hi apropava.
Vinyes pallareses amb la col·legiata i el castell de Mur al fons.
Em fascina el Montsec, aquesta muntanya que s'alça d'est a oest com una muralla perfecta, amb dues cares ben diferenciades, i que limita la plana de Lleida amb les conques pallareses. Aquest divendres un cel blau i clar ajudava a retallar nítidament els contorns de la muntanya que acull el pantà de Camarasa, fins que a l'alçada de la font de les Bagasses, on el congost de Terradets talla el Montsec en dues parts (el d'Ares a ponent, el de Rúbies a llevant), núvols de boira queien pel damunt dels espadats per on flueix la Noguera Pallaresa.
El Montsec d'Ares i el pantà de Terradets, tarda de divendres.
Els túnels de la carretera em van portar d'un món on el sol feia brillar els colors tardorencs fins al món pallarès cobert per una boira espessa que arribava fins a les aigües del pantà de Terradets. El congost és el conducte entre dos móns, el de l'ordenada plana fèrtil d'horitzons llunyans, i el de les conques sinuoses plenes de petits nuclis enfilats a les muntanyes que escurcen la vista.
El congost de Terradets dividint el Montsec,
amb els camps verdejant després de les pluges.
amb els camps verdejant després de les pluges.
Fins el migdia la boira no es va començar a desenganxar dels camps i dels arbres, de les persones i dels pobles. Es va anar aprimant de manera que el blau del cel cada cop es feia més fort enmig del gris general. A l'hora de dinar el Montsec i Terradets es tornaven a dibuixar majestuosos, i el Pallars recuperava els seus límits i els colors que la boira havia difuminat.
Vinyes pallareses.
Capvespre al Montsec i el pantà de Terradets.
diumenge, de juliol 18, 2010
Montgolfiere
els globus des de la C-15(foto de mòbil en moviment)
Dijous dia 8 enfilava el camí de Llimiana, era un matí calitxós i el cotxe resseguia de memòria la carretera que em conduia cap el Pallars. Tot era familiar i quotidià fins que havent passat el castell de la Pobla de Claramunt sobtadament el cel s'ompli de desenes de globus aerostàtics. Va ser una sopresa matinal preciosa ja que camí de l'autovia vaig passar sota la seva ombra, els miralls del cotxe s'ompliren de la singular presència que omplia el cel d'Igualada. Mentre enfilava la Panadella, aquelles formes etèries es van anar convertint en puntets a l'horitzó dels meus miralls. Va ser un instant fugaç, suficient per regalar-me un bon inici de jornada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
