dilluns, de setembre 22, 2008

tardor

jardins de Villa Pisani - Stra (Veneto)

22 de setembre, equinocci de tardor
17:44 (hora catalana)
tardor - autunno - autumn - otoño - automne



dijous, de setembre 18, 2008

No tot són males notícies!

trens de rodalies a l'estació de Molins de Rei

Llegia ahir que la Renfe finalment suprimirà la música dels trens de rodalies gràcies a la valoració negativa que en fan els seus usuaris, al·leluia! La idea no era pas dolenta al principi, però portem un fotimer d'anys patint les mateixes músiques repetides absurdament a uns volums inadequats, sovint a través de megafonies escardellades. Ara que ja s'han decidit a suprimir part de la contaminació acústica podríem continuar eliminant les teles sorollosíssimes de les andanes del metro, els horrorosos fils musicals de molts eixos comercials, les teles de molts bars posades a volums exagerats, les ràdios (i les emisores) de molts taxis, els restaurants on has de bramar per poder tenir una conversa íntima ... La llista podria continuar i seria ben llarga. Som un país sorollós a qui ens fa por el silenci!

divendres, de setembre 12, 2008

12 de setembre, el Dia del Croissant.

Descobreixo de la mà de l'Oriol Junqueras que avui és el dia en què les tropes otomanes van ser foragitades per part del hússars del segon setge de Viena, el del 1683.
Viena era la porta d'Europa, i si queia, les tropes otomanes tenien camp per còrrer fins a les principals ciutats continentals. La derrota va ser inesperada ja que les tropes del soldà eren molt més nombroses que les cristianes que intentaven aturar l'empenta de l'Imperi Otomà, un imperi multinacional i molt més respectuós de les diferències religioses i culturals que els seus contemporanis europeus.

I què té a veure tot això amb el dia del croissant que ara mateix m'acabo d'inventar? Doncs que per celebrar la inesperada victòria, un pastisser vienès va decidir fer un dolç en forma de lluna creixent, el símbol otomà que simbòlicament es menjaven tal i com s'havien cruspit a l'enemic. Ja que en aquells temps la cuina francesa ja era la predominant, es va decidir batejar aquell nou dolç com a lluna creixent, o sigui "croissant".

dilluns, de setembre 08, 2008

La Júlia



Diumenge a Sant Benet de Bages vaig descobrir la Júlia Paraire, una jove venedora de loteria de la Barcelona de principis del segle XX. La Júlia va captivar el Ramon Casas la primera vegada que ell la va veure darrere el taulell de l'oficina de loteria de la Rambla on ella hi treballava.
Segons relaten les cròniques, primer la va pintar, més tard es van convertir en amants i després de molts anys de viure plegats es van casar. Júlia Paraire i Ramon Casas es portaven 22 anys, i la família del pintor mai la va acceptar.
Mirant un audiovisual vaig descobrir que els quadres que més m'agraden del Ramon Casas retraten la Júlia, i a mida que els reconeixia veient-los desfilar davant dels meus ulls descobria una força que fins aleshores m'havia passat desapercebuda. No eren retrats més o menys desordenats de desconegudes, eren la representació d'una passió, eren la Júlia.

dimecres, de setembre 03, 2008

cròniques parisines II - edificis

A París sorprèn veure la gran quantitat d'edificis signats pels seus arquitectes, promotors o constructors. Suposo que allà no se n'avergonyeixen de reivindicar les seves obres.

dilluns, de setembre 01, 2008

cròniques parisines I - suicidis

metro de París, estació de La Chapelle

El Rer es va aturar prop de Poissy, davant de la immensa fàbrica de la Psa. Per la megafonia del vagó van anar indicant que la circulació dels trens estava interrompuda ja que una persona havia tingut un accident en una de les andanes.

Als trens d'aquí no t'informen, i menys dels suicides tot i que alguna vegada he vist sobre les vies que la resposta a un retard era una manta tèrmica rodejada de policies i bombers. Un dia escoltava a la ràdio que si es parla de suicides als mitjans de comunicació, es genera un efecte mimètic en moltes persones. Solució, no parlar-ne, ni per a informar els soferts passatgers.

La topada violenta entre els trens i la fragilitat humana em va tornar a pertorbar un altre viatge ferroviari ja que la línia París-Lyon del Tgv es va veure interrompuda per una d'aquestes topades desiguals. Un trajecte de poc menys de dues hores va augmentar en dues hores i mitja més. La informació de la megafonia va ser puntual i precisa, preguntar-se què et pot empènyer a llançar-se contra 200 tones en moviment segueix sense resposta.
 

Free Blog Counter