Diumenge a Sant Benet de Bages vaig descobrir la Júlia Paraire, una jove venedora de loteria de la Barcelona de principis del segle XX. La Júlia va captivar el Ramon Casas la primera vegada que ell la va veure darrere el taulell de l'oficina de loteria de la Rambla on ella hi treballava.
Segons relaten les cròniques, primer la va pintar, més tard es van convertir en amants i després de molts anys de viure plegats es van casar. Júlia Paraire i Ramon Casas es portaven 22 anys, i la família del pintor mai la va acceptar.
Mirant un audiovisual vaig descobrir que els quadres que més m'agraden del Ramon Casas retraten la Júlia, i a mida que els reconeixia veient-los desfilar davant dels meus ulls descobria una força que fins aleshores m'havia passat desapercebuda. No eren retrats més o menys desordenats de desconegudes, eren la representació d'una passió, eren la Júlia.
Segons relaten les cròniques, primer la va pintar, més tard es van convertir en amants i després de molts anys de viure plegats es van casar. Júlia Paraire i Ramon Casas es portaven 22 anys, i la família del pintor mai la va acceptar.
Mirant un audiovisual vaig descobrir que els quadres que més m'agraden del Ramon Casas retraten la Júlia, i a mida que els reconeixia veient-los desfilar davant dels meus ulls descobria una força que fins aleshores m'havia passat desapercebuda. No eren retrats més o menys desordenats de desconegudes, eren la representació d'una passió, eren la Júlia.
Entrades
'%20(1919).png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada