dilluns, de setembre 01, 2008
cròniques parisines I - suicidis
El Rer es va aturar prop de Poissy, davant de la immensa fàbrica de la Psa. Per la megafonia del vagó van anar indicant que la circulació dels trens estava interrompuda ja que una persona havia tingut un accident en una de les andanes.
Als trens d'aquí no t'informen, i menys dels suicides tot i que alguna vegada he vist sobre les vies que la resposta a un retard era una manta tèrmica rodejada de policies i bombers. Un dia escoltava a la ràdio que si es parla de suicides als mitjans de comunicació, es genera un efecte mimètic en moltes persones. Solució, no parlar-ne, ni per a informar els soferts passatgers.
La topada violenta entre els trens i la fragilitat humana em va tornar a pertorbar un altre viatge ferroviari ja que la línia París-Lyon del Tgv es va veure interrompuda per una d'aquestes topades desiguals. Un trajecte de poc menys de dues hores va augmentar en dues hores i mitja més. La informació de la megafonia va ser puntual i precisa, preguntar-se què et pot empènyer a llançar-se contra 200 tones en moviment segueix sense resposta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada