dimarts, d’abril 29, 2008

El Mal

1
Un barri idíl·lic, un jardí florit, una gespa impecable, la càmara s'apropa al verd intens, es veuen els brins d'herba, i la terra, i uns insectes fastigosos que lluiten sota el mantell de la bellesa perfecta. Són les primeres imatges de "Blue Velvet", gran pel·lícula del David Lynch, de la qual no recordo res més.

2
El judici d'Adolf Eichman a Jerusalem retratat magistralment per l'Hanna Arendt, de manera desapassionada, disseccionant el personatge com si fos un insecte. I descobrir que el responsable de la mort de milions de persones als camps de concentració nazis era una persona més aviat mediocre, que estimava la seva família, que era malaltissa la seva necessitat d'organitzar-se i ser eficient, que no volia contradir ningú, i que feia la seva feina el millor que sabia. Una persona que no destacava en res d'especial, i que mai va aconseguir arribar més amunt del càrrec que ocupava.


Quan vaig llegir les primeres notícies del drama austríac, em van venir al cap la pel·lícula "Blue Velvet" i el llibre de l'Hanna Arendt "Eichman a Jerusalem". El Mal existeix, i massa sovint es presenta en forma de persona inofensiva i mediocre.

dimecres, d’abril 23, 2008

Sant Jordi

dimecres, d’abril 16, 2008

Quinze anys després

Entre l'octubre del 1993 i el juliol del 1994 vaig viure en directe diverses campanyes electorals i eleccions a Roma. La dura batalla era entre els neo feixistes, els comunistes transvestits, els regionalistes del nord, la nova dreta empresarial i una democràcia cristiana agònica. Eren temps de tangentopoli, on els jutges van encausar els partits polítics tradicionals, i el país va patir una important sotragada que semblava que posava fi a una partitocràcia que ho havia empudegat tot.
Bossi, Fini, Berlusconi, Rutelli, Bertinotti o Veltroni (aleshores director de L'Unità) n'eren els protagonistes. Quinze anys després les eleccions que han sotraguejat de nou il Bel Paese tenen els mateixos protagonistes, cap novetat, i el país s'ha enfonsat una mica més en el desconcert. Els que han sigut incapaços de redreçar el rumb, segueixen al capdavant, limitant l'accés a les noves cares.

Tinc la sensació que aquest procés paralitzant que pateixen a Itàlia l'estem copiant a Catalunya. Cada dia que passa la política mal entesa està inutilitzant ràpidament una societat que sempre s'ha caracteritzat pel seu dinamisme al marge de la política. Això no és res més que la decadència d'un país per culpa d'una casta política que ho vol controlar tot, com coneixen bé a Itàlia de fa molts més anys.

divendres, d’abril 11, 2008

Itàlia, un estat d'ànim

estació de Bologna (Emilia Romagna)

Itàlia no és un país, és un estat d'ànim, una manera de veure i de viure les coses.
Itàlia són moltes itàlies, la de les altíssimes valls alpines, la de la xarxa de ciutats de la planura del Po, la dels paisatges onduladament civilitzats de la Toscana i de l'Emilia Romagna, la de les costes salvatjament accidentades de la Ligúria, la de les pedres laberíntiques de Roma, la del caos ancestral de la Campània, la dels paisatges ferèstecs de la Sardenya, la dels pobles llunyans i antics de la Puglia...

Són molts accents, olor a cafè, alegria de viure, brillantor als ulls, bellesa, bellesa, bellesa, enginy, sorpresa, tast antic, novetat moderna, de ben vestir, de bon menjar, i de gaudir plenament de la vida i de la bellesa, la bellesa, la bellesa.

Aquest diumenge Itàlia torna a votar, i si res no canvia, el Berlusconi tornarà al poder, i amb ell la pitjor cara. La de qui es vol saltar les normes, la de qui es creu més espavilat que els altres, la que va enfonsant aquest país meravellós cada dia una mica més en la mediocritat i en la ingovernabilitat. Veure-la així fa mal, i poder aquest és el motiu pel qual molts dels seus ciutadans més ben preparats han decidit emigrar a llocs on poder seguir sent italians.

Francesco de Gregori va composar una cançó el 1979 on les seves paraules expressen millor el que m'agradaria dir tot i que ja tenen gairebé 30 anys. Viva l'Italia que resisteix!

Viva l'Italia

Viva l'Italia, l'Italia liberata,
l'Italia del valzer, l'Italia del caffè.
L'Italia derubata e colpita al cuore,
viva l'Italia, l'Italia che non muore.
Viva l'Italia, presa a tradimento,
l'Italia assassinata dai giornali e dal cemento,
l'Italia con gli occhi asciutti nella notte scura,
viva l'Italia, l'Italia che non ha paura.
Viva l'Italia, l'Italia che è in mezzo al mare,
l'Italia dimenticata e l'Italia da dimenticare,
l'Italia metà giardino e metà galera,
viva l'Italia, l'Italia tutta intera.
Viva l'Italia, l'Italia che lavora,
l'Italia che si dispera, l'Italia che si innamora,
l'Italia metà dovere e metà fortuna,
viva l'Italia, l'Italia sulla luna.
Viva l'Italia, l'Italia del 12 dicembre,
l'Italia con le bandiere, l'Italia nuda come sempre,
l'Italia con gli occhi aperti nella notte triste,
viva l'Italia, l'Italia che resiste
 

Free Blog Counter