dimarts, de febrer 28, 2006

Athens, GA

Sobre un mapa totes les distàncies són possibles, però un cop a la carretera i estrictament limitats per la velocitat de les grans autopistes nord-americanes, prop d’Atlanta vam desistir d’arribar a Nova Orleans. Si hi arribàvem ja ens podíem oblidar d’anar a veure la Falling Water a Bear Run, o acabar el viatge a Chicago.

Vam recollir el cotxe a Newark i vam baixar per Filadèlfia, Washington, Richmond i Charlotte. Un cop deixada enrere la capital federal hi ha la sensació d’entrar en un nou país, diferent de les grans ciutats amb un cert aire europeu del nord, paisatges rurals atemporals.

Atlanta va aparèixer enmig de la planura com un bolet, una ciutat estranya i molt moderna, dividida entre les luxoses i refrigerades plantes baixes comercials dels gratacels del John Portman i els carrers desangelats i xafogosos plens de persones sense rumb.

Després de Georgia, teníem previst retornar cap a Pennsylvania per Tennesse i Kentucky, oblidant-nos de Memphis una altra vegada per culpa de les distàncies. Vaig veure al mapa que prop d’Atlanta hi havia Athens, petita ciutat on hi ha la Georgia Tech, universitat prestigiosa del sud dels Estats Units i bressol de molts grups de rock, entre ells els REM i els B-52. Hi vam passar la tarda enmig de construccions de maó vermell i grans jardins, ple de cafeteries, locals nocturns i moltes botigues de discos.

No hi havia la possibilitat d’escoltar cap concert ja que a l’agost l’activitat universitària era mínima, vam anar a comprar discos. No hi havia cap novetat entre els dels REM, i li vaig demanar al venedor que em recomanés algun disc per a descobrir. Decidit en va treure un de les caixes i em va sorprendre que fos del Johnny Cash, un directe des de la presó gravat l’any 68. El vaig comprar tot i pensant que era country, una de les músiques que menys m’apassiona. A casa, però, vaig canviar d’opinió, una meravella com poques, un so fantàstic i dens.

Vaig recordar tot això al cinema veient la magnífica pel•lícula “Walk the line”. Aquesta biografia del Johnny Cash comença amb la gravació del concert feta a la presó de màxima seguretat de Folsom, el disc en directe que em va fer descobrir un venedor d’Athens, GA.

divendres, de febrer 17, 2006

Manet vs Leibowitz



Veient la foto de la Leibowitz per a la portada del darrer Vanity Fair no he pogut deixar de pensar en el quadre de Manet "Le déjeneur sur l'herbe" ...

(la Scarlett, estupenda!)

dimecres, de febrer 08, 2006

200% rectifico...

Recoi, no puc treballar i escoltar la ràdio sense errar-la!
La pujada del 200% en el valor dels pisos no va ser entre 1989 i 2005, si no entre el 1999 i el 2005, en tan sols 6 anys!

Karakia, els belgues i Riudebitlles

Què tenen en comú el programa del 33 "Karakia", els belgues i Sant Pere de Riudebitlles?

Doncs que aquesta nit el programa Karakia està parcialment dedicat a la cuina dels belgues que viuen a Sant Pere de Riudebitlles.
O vivien, perque l'Stefan, la Karen i els nens han abandonat la meravellosa masia de Les Planes Velles (àlies Can Festís) per buscar la tranquilitat al Priorat.

El programa doncs serà com el testament d'una idea bellíssima, la d'un espai de llibertat, ple de música, de nits eternes, de converses pausades, i bon beure, una idea que ha tancat les portes per sempre més i que ens ha tornat a la grisor del nostre dia a dia.

bonic homenatge del qual en sóc una mica culpable
que us agradi


Karakia
Canal 33
dimecres 8 de febrer
22.10

dimarts, de febrer 07, 2006

200%

Escolto a la ràdio que els pisos han pujat de preu un 200% des del 1989, i em quedo sense paraules. Penso en d'altres coses que hagin pujat un 200% en 17 anys i no se m'acut res. Serà que em falta imaginació?

divendres, de febrer 03, 2006

dijous, de febrer 02, 2006

Viatge

“L’essencial per a aprofitar un viatge, és prendre’l com a finalitat mateixa. S’ha de viatjar per a descobrir amb els propis ulls que el món és molt petit - i, per tant, que cal fer un esforç per a dignificar la visió, fins a arribar a veure les coses en gran. S’ha de viatjar per a saber que una passió, una idea, un home, només és important si resisteix una projecció a través del temps i de l’espai. El viatge, en efecte, és el millor remei que existeix per a combatre la malaltia de la proximitat. Per això ha estat sempre utilíssim per als polítics i els intel•lectuals, que són les professions humanes que solen confondre amb més facilitat el picar de peus sobre un mateix rajol amb el caminar. És en aquest sentit, em sembla, que els antics entenien el desplaçar-se. Ho consideraven un bon mètode per a saber prescindir de petiteses de detalls, per a saber copsar, de les coses humanes, l’essencial”

Josep Pla
Caps-i-puntes. OC XLIII,329

dimecres, de febrer 01, 2006

El centenari de la Pedrera

Fa cent anys s'enllestia el projecte de la casa Milà. Un cop acabats els dibuixos començava l'apassionant aventura de la construcció d'aquest edifici de la mà del Gaudí, i del seu fidel amic Jujol.

 

Free Blog Counter