divendres, de juliol 22, 2005

d'estiu

No he entés mai perquè les ràdios a l'estiu baixen la qualitat dels seus programes fins a nivells ínfims. Comprenc que tots els locutors han de fer vacances, però perquè els programes que els substitueixen són tan poc consistents? Jo sóc dels que m'agrada treballar a l'estiu, m'hi sento bé, més tranquil, i procuro escapar-me el setembre, però aquests dies els dials de les meves ràdios van bojos buscant alguna cosa escoltable.
Sortosament el Fixa't com sona l'han reposat a les 7 de la tarda, tot un plaer musical per acabar la jornada laboral. I el Beltran i el Vinyoli continuen amb un programa d'entrevistes al vespre. La veritat que no sé trobar res més en aquest desert estival.

S'admeten suggeriments ...

dimarts, de juliol 19, 2005

le Tour

M'agrada mirar el Tour per així poder descobrir els paisatges, els pobles, les ciutats de tota la France endreçats i respectats.

No hi veig massa diferència amb els nostres ...

diumenge, de juliol 17, 2005

felicitat absoluta

Tarda de dijous barallant-me amb un projecte que m'absorvia de feia dies. Trucada inesperada a les 6, era el Josep Mulet, director del Karakia. Em diu que són a can Festís, sorprès vaig preguntar si era per continuar gravant el programa dels belgues. Em va respondre que no, que tot l'equip es trobava a la masia de Les Planes Velles celebrant el Premi Ciutat de Barcelona i que si volia anar-hi allí m'esperaven. Pel telèfon s'escoltava jazz, però bé, coneixent l'Stefan m'hagués estranyat altra música.

A les 7 ho vaig deixar tot i vaig enfilar el camí de Les Planes i vaig aparcar sota el plàtan centenari. Vaig entrar pel pati fresc i ombrívol i em vaig dirigir a la zona de la bassa on semblava que es trobaven. La música no sonava pas a enllaunada i la primera sorpresa va ser trobar-me el Gorka Benítez (saxo), l'Emilio Solla (piano) i un contrabaix que no vaig reconèixer tocant sota els arbres al damunt d'un entarimat sobre la gespa. El Josep era assegut amb els companys de l'equip i me'ls va presentar, portaven ja moltes hores en aquell paradís i se'ls veia relaxats i contents, la música en directe i el vi ajudava.

Bufava el llebeig de tarda, la música fluia màgicament, una cervesa fresca als llavis, vaig asseure'm entre el Josep i la productora i vam començar a xerrar animadament dels programes que els he ajudat a gravar (jueus, armenis i belgues). A la barra l'Stefan, la Karen, i alguns dels que seran els darrers residents d'aquest invent meravellós que ha estat can Festís. I a l'escenari tres músics excel·lents, tot un luxe inesperat.

Vaig ser allà tan sols una hora, però va ser una hora de felicitat absoluta.

dijous, de juliol 07, 2005

l o n d r e s

Aquest matí he reviscut d'una altra manera l'atemptat de l'11 de març, el que l'Arcadi Espada ha batejat com a 191M. Com aquell dia les notícies han començat a gotejar a partir d'un moment concret però després les diferències han estat immenses. No ens han fet veure imatges on es recreaven en cossos mutilats, cadàvers, mirades d'espant, de por, de tristessa. No hem hagut d'escoltar polítics que parlessin sense massa criteri. No hem patit una premsa llençada a fer hipòtesis sobre bases febles, amb edicions d'urgència envellides a les rotatives. Tampoc crec que el president del govern hagi trucat els diaris per donar la seva versió dels fets. Ni hem llegit filtracions de la polícia als mitjans de comunicació, ja que al Regne Unit les filtracions estan penades. Qui ha explicat per primera vegada els fets oficialment no ha estat un ministre sino un responsable de la policia. I podria continuar.

Són tantes les diferències que fa fredat pensar en quin país vivim, en mans de qui estem.

dimecres, de juliol 06, 2005

piqué impact


dilluns, de juliol 04, 2005

llapis

Quan els Estats Units i la Unió Soviètica estaven en plena competició per arribar els primers a la lluna es van trobar amb tota una sèrie d'obstacles que calia superar. Un d'ells era el fet d'escriure amb gravetat zero, i és que la tinta no circulava correctament i els bolígrafs no servien.

Els tècnics de la Nasa després de molts estudis van desenvolupar un costosíssim bolígraf que permetia als astronautes escriure en qualsevol circumstància. Els soviètics van trobar una solució pràctica i econòmica, els seus cosmonautes farien servir el llapis ....
 

Free Blog Counter