dijous, de novembre 24, 2005

Història d'un pardal



D'aquí uns dies hauríem de veure al final d'algun telenotícies les imatges espectaculars de 4 milions de fitxes de dominó de coloraines caient com si d'un ballet es tractés. Però mira per on, un pardal va trobar una finestra oberta i va entrar al lloc on ho estaven preparant tot i va decidir descansar sobre una de les fitxes. No sé perquè hi havia una finestra oberta ni què hi feia un pardal amb aquest fred per Holanda, però les fitxes van començar a caure i el pànic es va apoderar de la sala. Tampoc sé d'on va sortir, però algú va agafar una escopeta i li va etzibar una escopetada al pardal innocent, que va morir.

De les 4 milions de fitxes tan sols en van caure 23.000, el pardal va morir, i una associació de defensa dels animals ha denunciat a la productora responsable de l'acte per haver matat una espècie protegida. I pel que sembla tot això és veritat ... Pobre pardal.

dimecres, de novembre 23, 2005

Boicots

Freixenet ha presentat a Berlín el nou anunci que inaugura la bogeria nadalenca, suposo que perque el mercat alemany és el més important en quan a vendes. En temps de boicot a productes catalans, el president de les caves més importants de l'estat ha dit que fins la primavera passada el boicot pujava a un 4% de les vendes totals a Espanya, una xifra respectable tenint en compte el volum, i ha afegit que aquest Nadal s'ensumen que aquesta xifra augmentarà.

He reseguit algunes webs que propugnen el boicot als productes catalans, algunes d'elles són molt elaborades, amb les llistes dels productes a boicotejar i les seves alternatives no catalanes que cal comprar. Expliquen quines han donat suport a l'Estatut, com fer-ho per donar-se de baixa als serveis energètics amb una sola trucada o com reverteix l'iva del que es compra, així com els beneficis de comprar estranger ja que tot i que el producte sigui forani l'iva es queda a la pàtria. Una feina magnífica i interessant, preocupant.

Poder les meves lectures m'influeixen massa, però tot plegat em recorda quan els nazis van començar a fer boicot als comerços i negocis jueus a l'Alemanya dels anys 30, marcant-los amb una estrella de David i finalment cremant-los en una nit d'infaust record.

No s'actua de la mateixa manera, els mètodes s'han refinat, existeix internet, però el fons em sembla el mateix.

dimecres, de novembre 16, 2005

Nutella

Com era el món abans de la Nutella?

dilluns, de novembre 14, 2005

Diumenge al Cccb

Diumenge de pluja, carrers mullats i ganes de sortir de casa. Proposta estranya venint de qui venia, una italiana i una brasilera afincades a Barcelona. Anar al Cccb a veure l'exposició "Literatures de l'exili" no era el somni d'un matí gris però bé, anar fins al Mnac feia un xic de mandra.

Entrada gratuïta i poca gent en comparació a "Occident vist des d'Orient" o "MónTV", cert escepticisme pujant les escales mecàniques, i nas arrufat al passar pel túnel negre de l'entrada. A partir d'aquell punt, però, començava una de les exposicions que més m'han interessat dels darrers temps. Temes teòricament familiars com la guerra civil, l'exili, els escriptors, el retorn de la diàspora ... , una exposició al servei del què explicava i no al revés, tota una sèrie de videos de llarga durada que explicaven i transportaven a moltes realitats que se'ns escapen. Moltes històries, dibuixos, textos, documents que ajuden a entendre tot un llarg procés.

No sé les hores què vam passar allí, on certes paraules llunyanes malhauradament semblaven massa recents, veient moltes imatges on el blanc i negre t'allunyava del què explicaven, però el color i veure que la geografia amb proutes feines havia canviat te l'apropaven poderosament.

No sé si hi tornaré tot i que restarà oberta fins a finals de gener, però repeteixo que és de les que més m'han interessat darrerament. A les inductores de la visita, llunyanes culturalment dels fets explicats els va impactar profundament.

Aneu-hi

dimarts, de novembre 08, 2005

La presó dels arqueòlegs

Cada matí des del llit estant escolto la ràdio mentre dubto si baixar al món o quedar-me embolicat i calentó. Escolto les notícies i a vegades se'm barregen titulars i paraules mentre intento despertar-me del tot.
Ahir vaig entendre que uns presos de la presó d'alta seguretat de Meguido, a Israel, van descobrir al subsòl de la presó l'església més antiga mai abans trobada. En aquells instants on encara no se sap on sóc vaig entendre que seixanta presos havien topat amb les restes arqueològiques mentre intentaven la fuga. Vaig trobar-ho un magnífic argument per a una novel·la una mica surreal.
Un cop al món vaig mirar les pàgines dels diaris, i després de contrastar un parell de versions vaig saber que la presó de Meguido vol créixer, i fent les pertinents excavacions arqueològiques on hi participen els presos van trobar les restes de l'església del segle III.
Ja m'estranyava a mi que seixanta presos fessin arribar la bona nova de la seva descoberta mentre intentaven la fuga.
Poder volien fugir de Meguido, on les escriptures diuen que s'hi celebrarà la batalla de la fi del món, entre el Bé i el Mal, i espavilats ells, intueixen que serà aviat i no s'hi volen trobar al bell mig...

divendres, de novembre 04, 2005

Felices Fiestas

Divendres 4 de novembre, tres del migdia, Diagonal amb Francesc Macià, a l'antic edifici dels Sears ara El Corte Inglés, uns operaris estaven penjant un Felices Fiestas gegant !!!

dimarts, de novembre 01, 2005

Marichalar, Rei

Ara que tenim Elionor, i no Pau, o Carles, la Sagrada Constitució s'ha de canviar si o si. Us imagineu que els redactors de la modificació l'erren i ens converteixen l'Elena Reina? Tindríem Marichalar, Rei...
 

Free Blog Counter