Diumenge al Cccb

Diumenge de pluja, carrers mullats i ganes de sortir de casa. Proposta estranya venint de qui venia, una italiana i una brasilera afincades a Barcelona. Anar al Cccb a veure l'exposició "Literatures de l'exili" no era el somni d'un matí gris però bé, anar fins al Mnac feia un xic de mandra.

Entrada gratuïta i poca gent en comparació a "Occident vist des d'Orient" o "MónTV", cert escepticisme pujant les escales mecàniques, i nas arrufat al passar pel túnel negre de l'entrada. A partir d'aquell punt, però, començava una de les exposicions que més m'han interessat dels darrers temps. Temes teòricament familiars com la guerra civil, l'exili, els escriptors, el retorn de la diàspora ... , una exposició al servei del què explicava i no al revés, tota una sèrie de videos de llarga durada que explicaven i transportaven a moltes realitats que se'ns escapen. Moltes històries, dibuixos, textos, documents que ajuden a entendre tot un llarg procés.

No sé les hores què vam passar allí, on certes paraules llunyanes malhauradament semblaven massa recents, veient moltes imatges on el blanc i negre t'allunyava del què explicaven, però el color i veure que la geografia amb proutes feines havia canviat te l'apropaven poderosament.

No sé si hi tornaré tot i que restarà oberta fins a finals de gener, però repeteixo que és de les que més m'han interessat darrerament. A les inductores de la visita, llunyanes culturalment dels fets explicats els va impactar profundament.

Aneu-hi