Athens, GA

Sobre un mapa totes les distàncies són possibles, però un cop a la carretera i estrictament limitats per la velocitat de les grans autopistes nord-americanes, prop d’Atlanta vam desistir d’arribar a Nova Orleans. Si hi arribàvem ja ens podíem oblidar d’anar a veure la Falling Water a Bear Run, o acabar el viatge a Chicago.

Vam recollir el cotxe a Newark i vam baixar per Filadèlfia, Washington, Richmond i Charlotte. Un cop deixada enrere la capital federal hi ha la sensació d’entrar en un nou país, diferent de les grans ciutats amb un cert aire europeu del nord, paisatges rurals atemporals.

Atlanta va aparèixer enmig de la planura com un bolet, una ciutat estranya i molt moderna, dividida entre les luxoses i refrigerades plantes baixes comercials dels gratacels del John Portman i els carrers desangelats i xafogosos plens de persones sense rumb.

Després de Georgia, teníem previst retornar cap a Pennsylvania per Tennesse i Kentucky, oblidant-nos de Memphis una altra vegada per culpa de les distàncies. Vaig veure al mapa que prop d’Atlanta hi havia Athens, petita ciutat on hi ha la Georgia Tech, universitat prestigiosa del sud dels Estats Units i bressol de molts grups de rock, entre ells els REM i els B-52. Hi vam passar la tarda enmig de construccions de maó vermell i grans jardins, ple de cafeteries, locals nocturns i moltes botigues de discos.

No hi havia la possibilitat d’escoltar cap concert ja que a l’agost l’activitat universitària era mínima, vam anar a comprar discos. No hi havia cap novetat entre els dels REM, i li vaig demanar al venedor que em recomanés algun disc per a descobrir. Decidit en va treure un de les caixes i em va sorprendre que fos del Johnny Cash, un directe des de la presó gravat l’any 68. El vaig comprar tot i pensant que era country, una de les músiques que menys m’apassiona. A casa, però, vaig canviar d’opinió, una meravella com poques, un so fantàstic i dens.

Vaig recordar tot això al cinema veient la magnífica pel•lícula “Walk the line”. Aquesta biografia del Johnny Cash comença amb la gravació del concert feta a la presó de màxima seguretat de Folsom, el disc en directe que em va fer descobrir un venedor d’Athens, GA.