12 de setembre, el Dia del Croissant.

Descobreixo de la mà de l'Oriol Junqueras que avui és el dia en què les tropes otomanes van ser foragitades per part del hússars del segon setge de Viena, el del 1683.
Viena era la porta d'Europa, i si queia, les tropes otomanes tenien camp per còrrer fins a les principals ciutats continentals. La derrota va ser inesperada ja que les tropes del soldà eren molt més nombroses que les cristianes que intentaven aturar l'empenta de l'Imperi Otomà, un imperi multinacional i molt més respectuós de les diferències religioses i culturals que els seus contemporanis europeus.

I què té a veure tot això amb el dia del croissant que ara mateix m'acabo d'inventar? Doncs que per celebrar la inesperada victòria, un pastisser vienès va decidir fer un dolç en forma de lluna creixent, el símbol otomà que simbòlicament es menjaven tal i com s'havien cruspit a l'enemic. Ja que en aquells temps la cuina francesa ja era la predominant, es va decidir batejar aquell nou dolç com a lluna creixent, o sigui "croissant".