Waterloo station, Londres(desembre de 2008)
No em canso de viatjar amb tren, sigui anant en un rodalies o en un tren de llarga distància. M'agrada el nervi de les estacions, observar la gent que espera, la que arriba, la que viatja cada dia, la que ho fa ocasionalment, el frenesí dels matins i la tranquil·litat dels vespres. La meva memòria acumula desenes de viatges, de paisatges vistos a través dels finestrals, de llibres llegits al ritme de les vies, d'estacions que han estat la porta d'entrada a ciutats desconegudes, de mirades creuades fugaçment.
Cementiris, mercats i estacions marquen el ritme de les ciutats, m'hi perdo sempre que el temps m'ho permeti. Passejo entre les tombes, menjo envoltat de parades plenes de fruita, verdura, carn i peix. I a les estacions llegeixo entre màquines i vagons els panells que conviden al viatge i a la descoberta, amb topònims familiars i amb topònims nous, que lliguen la xarxa inacabable teixida per les vies.
Bahnhof Friedrichstrasse, Berlín(març de 2009)
Estic temptat d'agafar un tren pel sol fer de viatjar-hi, i moure'm per la teranyina de vies sense rumb i amb tot el temps del món. Un viatge fet tan sols de viatge, assegut mirant el paisatge que passa, i observant la gent que puja i baixa a les estacions.
gare de Lyon, París(agost de 2008)
Tot plegat ho vaig pensar el divendres matí, al rodalies que em portava de nou a la panxa de Barcelona.
Entrades
'%20(1919).png)
Fa dies i dies que m'estic inventant viatges en tren encara que no sé si l'acabaré fent.
ResponEliminaEn vaig fer un d'un mes pels Balkans i Romania i va ser dur però encantador. A més eren d'aquells trens que hi havia abans aquí, amb compartiments, xarxa per posar les maletes, passadissos, finestres que es podien baixar i fins i tot (jo n perquè ho vaig deixar) la gent hi podia fumar.
Com abans, però ara, i per uns paisatges diferents encara que semblants. Una meravella.
hola Violette, i disculpa el retard en respondre't!
ResponEliminaUn dels motius pels quals m'agrada anar a les estacions i mirar els panells informatius és per poder-me imaginar viatges.
Aquest tipus de vagons encara existeixen per Europa, per exemple els expressos italians que travessen el nord de Venècia a Torí. M'encanta seure en un d'aquells compartiments i contactar amb els veïns.
Del tren que en guardo un record més potent és el que em va portar de Port Said a Suez resseguint el canal, tenia al cap la imatge de la pel·lícula "Lawrence d'Aràbia" on els vaixells navegaven per la sorra, i vaig tenir la mateixa sensació rodejat d'egipicis que anaven i venien per les ciutats del canal.
De l'est, conec bé els trens de Polònia, Hongria, Txecoeslovàquia ...quan eren a l'altra banda.
Una meravella!