trentametresquadrats

Amb el Construmat ha arribat la polèmica dels trenta metres quadrats. Tots els diaris van plens de comentaris, opinions, barbaritats. La majoria d'opinadors professionals opinen amb una frivolitat que fa fredat, però és interessant que s'hagi posat sobre la taula una sèrie de problemes més que greus. D'una banda la manca d'habitatges a preus assequibles i de l'altra la manca d'habitatges de tipologies diferenciades que s'adaptin a les necessitats de cada usuari, o és que tothom viu igual?

Vivim en una societat on estar a l'última és una necessitat. Els mòbils, els cotxes, les sabates, els viatges, les teles, els electrodomèstics, els rellotges ... tot ha de ser d'última generació. En canvi la gran majoria d'habitatges que s'han construit els darrers anys de borratxera immobiliària no són massa diferents en quan a plantejament que els que ja es construien fa més de mig segle. Tan sols cal anar a donar una volta pel Barcelona Meeting Point per adonar-se'n que poques coses han canviat.
Les administracions nostrades han arriscat poc en quan a plantejar i proposar noves solucions a diferència de països com Holanda. Tot queda en mans de promotors que tot allò que se surt de la normalitat ho etiqueten ràpidament com a no vendible. Els arquitectes estrella dediquen esforços i els nostres impostos en fer edificis que són un monument al seu ego, però pocs són els que proposen, investiguen, innoven.

Fa unes setmanes van donar el premi Pritzker al Thom Mayne del grup Morphosis, i aquesta setmana han donat el premi Mies Van der Rohe a Rem Koolhas i la seva oficina Oma per la seva magnífica ambaixada holandesa de Berlín. Tots dos són excel·lents arquitectes, i en el cas de l'holandès un dels teòrics més seguits. Però tots dos treballen amb pressupostos públics i privats fabulosos, i els darrers temps se'ls coneixen poques propostes d'habitatge per no dir-ne ninguna.
L'habitatge ha desaparegut del debat arquitectònic, no interessa, i l'administració que hauria de ser capdavantera en el desenvolupament de noves idees, s'inhibeix.

Un jove arquitecte de Sevilla, Santiago Cirugeda, comença a revoltar les aigües tranquiles del debat.

(continuarà ...)