la casa dels núvols

Tornant de la Garrotxa el dissabte vaig veure el restaurant Les Cols de lluny i vaig pensar en escriure sobre aquests arquitectes perifèrics que cada cop ocupen més la centralitat de l'arquitectura actual. Aranda, Pigem i Vilalta són excel·lents, i des de la Garrotxa natal han sabut crear un llenguatge propi, ric i potent.

A l'arribar a casa em vaig trobar a La Contra de La Vanguardia una magnífica entrevista al gran Rem Koolhas, amb qui tinc una relació d'amor i d'odi, d'odi per alguns projectes fruit de la sobèrbia i d'amor per la recent guardonada ambaixada dels Països Baixos a Berlín. Vaig decidir canviar i parlar de l'ambaixada berlinesa.

Però diumenge matí vaig quedar glaçat al veure la casa del David Soldevila a la portada del Magazine de La Vanguardia. Sabia que li havien fotografiat, però ni ell sospitava que sortiria a la portada del dominical. Em va fer molta il·lusió que aquesta casa que he vist parir i que m'entusiasma es vagi obrint camí. Als premis Fad no la van seleccionar ni com a finalista (així de creïbles són els Fad), però des del premi de la triennal d'arquitectura del Maresme ha començat un lent però constant recorregut de reconeixement, sent publicada en diverses revistes. Demà en parlaré més extensament, val la pena.