de noms i persones

No fa pas massa una amiga em deia que Josep és un nom de persona gran, ja no hi ha nens que portin noms com aquest. I poder és cert ja que cada cop és més complicat trobar Joseps menors de vint anys. Per això dissabte em va fer tanta il·lusió anar a conèixer el fill d'una amiga que es diu Josep! Era curiós que aquell cos tant menut respongués al meu nom, ja etiquetat com a nom de persona gran.

Sempre m'han agradat els noms de les persones, saber els orígens i la popularitat en el seu país d'origen. Al doctorat, on la immensíssima majoria són estrangers, hi ha noms ben curiosos per als nostres costums. I a Itàlia també he trobat un camp abonat per a novetats que m'encurioseixen molt. Més a prop, només cal visitar una classe de P3 (els darrers anys amb tantes eleccions ho he fet continuadament) per veure que a part del Marc i de la Maria de rigor que invariablemente ocupen els primers llocs de les classificacions de Caprabo, ens trobem amb una llista de noms misteriosos i de bonica sonoritat.