Óscar Tusquets Blanca, pintor

cartell de l'exposició

Aquest matí tornava de correus travessant ciutat vella pel carrer d'Avinyó, cap a la plaça Nova, i al bell mig del carrer de la Palla m'he trobat amb una agradable sorpresa, una exposició de pintures de l'Óscar Tusquets a la Sala Artur Ramon.

Torso de Claudia

L'Óscar Tusquets és un personatge singular i polifacètic que m'agrada moltíssim i que segueixo des que vaig descobrir-lo a l'inici de la carrera. La seva arquitectura no m'atrau massa en general tot i que li reconec un cert interès, els seus dissenys de mobiliari i d'objectes diversos em generen curiositat però crec que pocs entrarien a casa, i els seus llibres me'ls he llegit tots amb delit perquè crec que és amb la paraula escrita i parlada en nombroses entrevistes i conferències on he descobert el to burleta i atemporal del personatge, el d'una persona que té moltes coses a dir, sense divisme ni autocomplaença, rar en el món artístico-cultural.

Visión matutina

L'Óscar Tusquets és també l'impulsor dels Premis Dècada d'arquitectura, una iniciativa de la seva Fundació que convida cada any a un bon arquitecte (que no una estrella, no cal confondre-ho) a triar el millor edifici de Barcelona construït fa 10 anys, al marge de modes i campanyes publicitàries. La veritat és que des del meu punt de vista és el premi més honest ja que al cap de 10 anys un edifici mostra les seves bondats i la capacitat d'un bon envellir, i no recent enllestit i amb la pintura fresca.

Claudia

A més d'arquitecte, dissenyador, escriptor, i agitador cultural, l'Óscar Tusquets és pintor. Si fem cas a la seva biografia, des de petit va rebre formació com a pintor molt abans d'iniciar els seus estudis d'arquitectura, i és una activitat que ha mantingut viva sempre tot i que ha estat la menys pública de les seves facetes. La noia que tenia cura de l'exposició m'ha dit que era la segona vegada que l'Óscar Tusquets exposava en una galeria d'art, i això encara posa més en evidència que pinta per a ell mateix, al marge de modes i de crítiques.

After the party

El realisme pictòric no ha estat massa ben vist en temps d'abstraccions, avantguardes, ismes i moviments diversos, però a l'Óscar Tusquets (i a mi) crec que això no l'importa gaire.
M'agrada la quotidianitat dels seus quadres, el toc voyeur, sovint familiar i proper. M'agrada la meticulositat del detall i de la pinzellada, les atmosferes, la selecció dels models, dels paisatges urbans i dels objectes. En definitiva m'agrada la mirada del qui pinta per a ell i no per als altres, sense presses, sense ganes de buscar la lloança i gaudint amb cada pinzellada del que els seus ulls observen pacientment.

Pradella veneziana III

L'exposició restarà oberta a la Sala Artur Ramon fins el 23 de gener, és una bona oportunitat per descobrir una pintura rara vegada exhibida.