Haifa

No sé qui va escriure que de la mateixa manera que a les ciutats industrials la contaminació ofegava els pulmons, a Jerusalem les pregaries que flotaven pel cel de la ciutat ofegaven l'ànima. Jerusalem és una ciutat estranya, contradictòria, una suma de tots els mals del fanatisme i a la vegada una ciutat oberta a l'Altre.

Tel Aviv és la gran ciutat jueva, on els joves que fan el servei militar, i que són boi un terç de la seva població, passegen els cossos per places, platges i bars de moda. L'arquitectura racionalista dels anys 30 la fan una ciutat nova d'escala molt humana.

Haifa és la ciutat més desconeguda per l'estranger però la que es fa més familiar només arribar-hi. Ciutat portuària on hi ha una de les comunitats palestines (àrabs israelians) més grans d'Israel i on hi han passat tots els pobles que han envait aquelles terres. El Carmel és la muntanya que la tanca pel sud i des d'on es té una visió extraordinària del mar i de la Gal·lilea, on Óscar Niemeyer va dibuixar-hi un gratacels com a símbol de la ciutat i on la desconeguda religió dels Bahais hi té el seu centre mundial.

He fet servir un parell de vegades l'estació bombardejada ahir, i fa fredat veure imatges familiars. M'imagino que el tren de Haifa a Jerusalem forma part de la via que venia des de Beirut, que encara es pot resseguir el trajecte per terres libaneses i el túnel que travessa la frontera s'ha convertit en un reclam turístic, emmig d'un parc natural.

Haifa és un símbol del que podrien ser les ciutats d'orient pròxim visquent en pau, poder per això Hezbol·là la bombardeja.