Alternatives romanes II

Avui he llegit en algun diari una crònica des del Testaccio, i confirma que per allà tot resta tranquil i com a molt demà tancaran les botigues a l'hora del funeral. Pels que aneu a Roma perquè fa uns mesos vau comprar els bitllets sapigueu que aquest barri segueix sent territori tranquil.

Després d'aquesta breu introducció continuo amb les meves alternatives romanes

Des del Giardino degli Aranci a l'Aventino o des de l'Accademia di Spagna al Trastevere (la foto) es poden veure les millors vistes de la ciutat. És un espectacle sobretot al capvespre i és fantàstic veure la successió de cúpules que inunden la ciutat. Totes són semiesfèriques amb la cúpula rebaixada del Pantheon com a estrella. N'hi ha tres però que es salten la norma, les dues primeres són Sant'Ivo alla Sapienza i San Carlino alle Quattro Fontane ambdues de l'immens Borromini. La tercera és troba al ghetto i és la cúpula quadrada de la Sinagoga ...

El ghetto està limitat pel riu, just davant de l'Isola Tiberina, el turó del Campidoglio on es troba l'ajuntament, Largo Argentina i la via delle Botteghe Oscure on hi havia la seu del PCI (els comunistes vaja), després PDS i ara DS . Al mateix edifici hi ha l'excel·lent llibreria i botiga de discs Ricordi.
El ghetto és un bon lloc on perdre's sense aglomeracions, i tot i que la comunitat jueva viu dispersa per tota la ciutat, s'hi troba la Sinagoga Major (la de la cúpula quadrada) i algunes botigues interessants. Destaquen un meravellós forn-pastisseria i un colmado, tots dos kósher (càixer en català?), així com alguns restaurants kósher i una llibreria hebrea. El barri no té grans monuments però els seus carrers són agradables de recòrrer, amb una vida encara molt poc alterada pel turisme massiu. A la plaça Mattei hi ha la bellíssima Fontana delle Tartarughe, la que surt a Night on earth amb el Benigni de taxista fent de les seves.

El ghetto és un dels calls més antics d'Europa però l'últim en obrir les seves portes mercès a Napoleó. En aquell periode hi havia cinc sinagogues, una de les quals era la sinagoga catalana. A finals del s XIX van refondre els cinc edificis per construir l'edifici de la cúpula quadrada. És divertit descobrir que la primera sinagoga que va visitar un Papa es troba a la via Catalana ...

Alternatives romanes I

post in progress

dedicat a tots aquells que fa mesos van comprar un vol barat per anar a Roma aquest cap de setmana i no tenen ganes de participar en el sarau imprevist que hi han muntat allà ...

Per començar proposo el barri del Testaccio, limitat pel riu, la muralla i l'Aventino, un dels set turons de la ciutat. És un barri nou construit on hi havien els molls fluvials, de carrers en graella i dominat pel mont anomenat Testaccio sorgit de l'acumulació de milions de gerres i àmfores trencades al llarg dels segles.

A la seva base es troba el cementiri protestant, l'únic que els papes van permetre per als no catòlics a la ciutat pontifícia, per això el van col·locar en un racó de la ciutat perquè no molestés. El cementiri és molt tranquil i té alguna cosa de jardí anglès, no en van Shelley i Keats hi estan enterrats. Per qui tingui una vena més revolucionària també hi pot trobar la tomba de Gramsci.

Si al capvespre hi ha gana, el barri està ple d'osteries, trattories i pizzeries excel·lents i a bon preu on es poden assajar les flors de carbassó arrebossades o les carxofes a la romana. Aquests dies d'invasió no cal intentar menjar res decent i a bon preu al centre del centre de la ciutat, en canvi el Testaccio és territori lliure, dubto que gaires dels que aniran al sarau es perdin per aquest barri.

Un cop menjats i beguts, hi ha dues alternatives prou entretingudes sense sortir del barri. O els locals de dubtosa reputació que s'obren als límits del mont i que no conec massa bé o el mític Villaggio Globale al Mattatoio (l'antic escorxador central). Diuen que és un dels centres socials ocupats més grans d'Europa i la veritat és que les nits són plenes de concerts, cinema, xerrades, baretos, mercats alternatius i de bon rotllo. Si és nit de dissabte, esperar a la sortida del sol, travessar el Tíber per algun pont i entrar al Porta Portese, però això ja és una altra història per demà...