Torre de l'Albet

Sortint de l'estació de Gelida en direcció a Martorell, a l'esquerra de les vies s'aixeca damunt d'un turó una casa d'una bellesa senzilla. No és massa gran, la façana és d'un cert eclecticisme amb ressons michelangelescos, i està molt ben situada sobre una zona d'hortes que cau sobre l'Anoia. Sempre que hi passo en tren m'hi fixo, la busco amb la mirada. És una casa d'arquitectura tranquil·la i noble, sense estridències, ben composada, harmònica. No és habitual trobar aquest tipus d'arquitectura que sense ser singular, demostra un molt bon ofici per part del seu arquitecte. Quan me la miro des del tren sempre em pregunto com deu ser per dins, si conserva la seva arquitectura original o ha estat mutilada.

Divendres vaig fer una visita a l'Estudi Hèlix per a facilitar-los una informació que m'havien sol·licitat per a un projecte que afecta la Sèquia Comunal. Vaig conèixer el Joan Rosselló, i sabent que era gelidenc i autor de documents sobre l'arquitectura paperera vam posar-nos a parlar del tema. Vaig explicar-li que era descendent del Josep Albet Quintana, que els meus besavis van arribar a Gelida provinents de La Cerdanya i de les Guilleries, i que voldria saber on podria ser la Torre de l'Albet de la qual provenien centenars de cartes que guardo a casa, correspondència entre la gelidenca Torre de l'Albet i la riudebitllenca cal Ròmul. El Joan Rosselló em va explicar que havia escrit un article on parlava d'ella i de Laureano Arroyo y Velasco (1847-1910), l'arquitecte municipal de Gelida que la va construir el 1880.

Preguntant on s'aixecava aquesta casa, el Joan Rosselló me la va descriure on jo l'he vista sense saber-ho centenar de vegades, a l'esquerra de les vies, la casa del turó que cau cap l'Anoia envoltada d'horts. Em va fer molta il·lusió saber que aquella casa que sempre m'he mirat des de la finestra del tren, va ser fa prop de cent vint anys la primera llar penedesenca dels meus besavis.

Dissabte anant cap a la manifestació la vaig observar amb una mirada renovada, Com explica Bernardo Atxaga en un dels contes d"Obabakoak", antigues imatges la impregnaven d'una nova vida.