Matí de diumenge caminant per la Karl-Marx Allee. Tot i que feia un sol de finals de març, tanta estona entre carrers deserts de vida m'havien gelat les mans i el cos i cercava alguna cosa calenta que em temperés. El Kino International és una d'aquelles joies de Berlín, i malgrat l'hora les portes eren obertes. La taquilla venia entrades per "Slumdog Millionaire" i la gent arribava a través del carrers deserts de la part oriental en comptagotes. L'edifici conserva la decoració original i un cop a dins vaig enfilar cap el vestíbul del primer pis on em vaig trobar un petit bar al foier il·luminat pels grans finestrals, i d'on es domina part de la gran via que articula el Berlín oriental. Vaig demanar una xocolata calenta (bé, de tot en diuen xocolata), i em vaig asseure en una d'aquestes butaques vermelles que dominen l'espai, s'hi estava molt bé.
La llum era magnífica i vaig agafar la càmera per fotografiar el vestíbul de la sala de cinema. Un home i una dona asseguts a uns metres d'on em refeia es van començar a mirar i a xerrar entre ells, no havien arribat plegats però es notava que es coneixien. De cop i volta l'home es va aixecar i va venir cap a mi senyalant la càmera, i em va semblar entendre que volia que esborrés la foto immediatament. Li vaig fer entendre en anglès que no l'havia fet, i al cap d'una bona estona al veure que no ens enteníem ell va tornar al costat d'ella, mirant-me de reüll de tan en tan.
Els podeu veure asseguts, no van entrar a la sala quan la pel·licula va començar, continuaven xerrant. Vaig desaparèixer discretament amb el dubte de si eren amants furtius, espies o qui sap què. No vaig esborrar la foto.
dissabte, d’agost 08, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada