Demanar asiago a certes botigues, i sàpiguen de què els parles; poder escoltar sovint òs molt obertes en converses caçades al vol pel carrer; veure pel·lícules que cada cop s'allarguen més a la cartellera; escoltar concerts de músics que fins fa uns anys rara vegada trepitjaven els escenaris nostrats; remenar llibres a les cada cop més llargues llistes de novetats i de fons que tenen moltes llibreries; gaudir pel carrer d'una certa manera de vestir i de calçar inimitable; beure spritz i no morir enverinat; comprar la Repubblica el matí del mateix dia ... Si trobés on fessin cappuccini com déu mana, i sabés on comprar speck, la felicitat seria gairebé absoluta en aquesta Barcellona cada cop més intensa.
Tot això ho pensava fa uns dies al Bikini, on descobria i escoltava per primera vegada a Daniele Silvestri, gaudint de la seva música totalment envoltat de súbdits transalpins. El músic va fer una enquesta als assistents, i més de la meitat portaven més de 5 anys vivint a Barcelona, vivint a Barcellona.
Entrades
'%20(1919).png)
aleppo,
ResponEliminajo compro l'speck en una botigueta italiana del carrer provença amb entença. el pago a preu d'or però val la pena si t'acosta una mica a la felicitat gairebé absoluta
ostres, gràcies per la informació, m'ho apunto!
ResponEliminaveig que domines el tema!, tens controlades gianduie a granel de la casa Caffarel?
Però l'Speck no és tirol·lès i l'Spritz austríac? Garibaldi no ho trobaria molt italià... ;)
ResponEliminaEl cafè no és pas italià d'origen, però un cop a les seves mans l'han convertit en un brevatge sublim.
ResponEliminaL'speck, l'spritz han seguit el mateix camí ...
M'estan entrant tentacions de muntar un import-export, importe orxata i pernil i exporte speck i gianduiotti...
ResponEliminaAmb el cafè et dono part de raó. Tot i que, si és ben fet, un "black coffee" també té quelcom de sublim... i no és pas italià.
ResponEliminaPerò, tinc els meus dubtes respecte a l'Speck... els he provat alemanys, austríacs i italians. I no sabria dir-te quin és millor.
Amb tot, la millor cuina del món és l'occitana.
Per no confondre a ningú... l'Speck italià és l'equivalent al "Tiroler Speck". L'Speck comú alemany és cansalada.
ResponEliminaAh! Només afegir que el meu punt de vista és absolutament subjectiu, d'acord?
Però una "bolhabaissa", una "caçolet" o una "ratatolha"... són plats absolutament sublims!
no crec que hi hagi el millor de res, fa molts anys que no crec en els absoluts ja que tots som la suma d'educacions singulars que ens fan valorar punts de vista diversos.
ResponEliminaA tu t'agrada molt la cuina occitana i la creus sublim, d'altres la trobaran pesada o insípida....
No he tastat l'speck alemany ni l'austríac, tan sols conec l'italià, i m'agrada!
Reconec que els meus gustos culinaris són poc ortodoxos. Fins i tot trobo que la cuina alemanya té plats exquisits! Concretament els cèlebres Maultaschen suabis, que vaig acabar aborrint però que ara enyoro.
ResponEliminaL'Speck alemany el vaig provar fa uns quants anys per un amic que és d'un poble que toca amb la frontera austríaca. Ell diu que allò també és el Tirol i que per això fan l'Speck tan bo.