Aquesta no és la foto de cap guerra, aquesta no és la foto de cap operació antiterrorista, aquesta no és la foto de la detenció d'un capo mafiós, aquesta no és la foto d'una operació antidroga, aquesta no és la foto de la desarticulació d'una banda de delinqüents perillosos.
Aquesta és la foto del desnonament de qui no ha pogut pagar la hipoteca, i ha perdut la casa on viu.
divendres, de febrer 13, 2009
dijous, de febrer 12, 2009
El torn del Norman Foster

Publica l'Evening Standard que l'arquitecte Norman Foster ha d'acomiadar 400 empleats, una quarta part del seu estudi, el tercer més gran del món. Molts dels seus projectes s'han paralitzat, d'altres com la torre de 600m de Moscou s'han de redefinir.
Foster poder és la figura més important de l'Olimp arquitectònic dels darrers anys. Els seus edificis s'han escampat arreu del món, convertint-se en icones de moltes ciutats. S'ha de reconèixer el seu bon ofici en projectes com el pati del British Museum a Londres, la cúpula del Reichstag a Berlín, la Torre de Collserola de Barcelona o el Carré d'Art de Nimes. La seva obra és sòlida i coherent, en certs aspectes innovadora, tot i que ha hagut de competir amb l'esbojarrada cursa cap enlloc de l'arquitectura epidèrmica, de l'arquitectura espectacle, de l'arquitectura icònica d'aquests darrers anys que ho ha amarat tot.
Seria interessant que la crisi d'aquesta manera de fer arquitectura serveixi per redefinir el futur immediat d'una professió que ha deixat de banda la seva vessant social per endinsar-se en el món de l'espectacle.
Foster poder és la figura més important de l'Olimp arquitectònic dels darrers anys. Els seus edificis s'han escampat arreu del món, convertint-se en icones de moltes ciutats. S'ha de reconèixer el seu bon ofici en projectes com el pati del British Museum a Londres, la cúpula del Reichstag a Berlín, la Torre de Collserola de Barcelona o el Carré d'Art de Nimes. La seva obra és sòlida i coherent, en certs aspectes innovadora, tot i que ha hagut de competir amb l'esbojarrada cursa cap enlloc de l'arquitectura epidèrmica, de l'arquitectura espectacle, de l'arquitectura icònica d'aquests darrers anys que ho ha amarat tot.
Seria interessant que la crisi d'aquesta manera de fer arquitectura serveixi per redefinir el futur immediat d'una professió que ha deixat de banda la seva vessant social per endinsar-se en el món de l'espectacle.
Etiquetes de comentaris:
arquitectes,
arquitectura,
articles,
londres,
millenium bridge,
norman foster
dimecres, de febrer 11, 2009
De vagues i mestres

dilluns, de febrer 09, 2009
Arquitectura en flames

Portem un parell d'anys d'emocions intenses, vivint en directe l'esfondrament d'una concepció del món que semblava eterna i invencible. Mai m'hagués imaginat veure caure bancs, països, o empreses de solvència aparentment incontestable, de manera estrepitosa, aixecant onades de destrucció incontrolable.
Aquests anys esplendorosos han estat també els de les arquitectures epidèrmiques, buides, voluptuoses i extremadament cares que han portat al cim a un grapat d'arquitectes que han estat divinitzats en vida. Arquitectes que han parit artefactes inútils, publicats a tot color en revistes setinades, i que tothom anhelava com a símbol de les seves ciutats, de les seves corporacions.
He pensat en totes aquestes coses quan aquesta tarda he pogut veure les primeres fotos de l'incendi d'un dels edificis de la Televisió Xinesa construïts a Beijing seguint el projecte del Rem Koolhaas (Office for Metropolitan Architecture), un dels grans provocadors dels darrers anys, rei de les escoles d'arquitectura mercès als seus llibres hipnòtics.
L'incendi podria simbolitzar l'inici de la fi d'un període en què l'arquitectura s'ha convertit en un espectacle de llum i de colors, lluny de les necessitats de les ciutats , i que ha caigut presoneradel narcisisme dels seus clients i de la divinització dels arquitectes. Serà aquest el foc purificador de tota una època?
Aquests anys esplendorosos han estat també els de les arquitectures epidèrmiques, buides, voluptuoses i extremadament cares que han portat al cim a un grapat d'arquitectes que han estat divinitzats en vida. Arquitectes que han parit artefactes inútils, publicats a tot color en revistes setinades, i que tothom anhelava com a símbol de les seves ciutats, de les seves corporacions.
He pensat en totes aquestes coses quan aquesta tarda he pogut veure les primeres fotos de l'incendi d'un dels edificis de la Televisió Xinesa construïts a Beijing seguint el projecte del Rem Koolhaas (Office for Metropolitan Architecture), un dels grans provocadors dels darrers anys, rei de les escoles d'arquitectura mercès als seus llibres hipnòtics.
L'incendi podria simbolitzar l'inici de la fi d'un període en què l'arquitectura s'ha convertit en un espectacle de llum i de colors, lluny de les necessitats de les ciutats , i que ha caigut presoneradel narcisisme dels seus clients i de la divinització dels arquitectes. Serà aquest el foc purificador de tota una època?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)