La solidaritat mata - Francesc Orteu - Avui

La Guerra dels 60 Anys. Si acabés avui, aquest hauria de ser el nom d'una guerra que va començar el 1948 i que ja té un guanyador, Israel, i un perdedor, Palestina. No cal allargar-la més.

Quan l'autovia que uneix Tel Aviv i Jerusalem deixa la plana i enfila les muntanyes, encara es poden veure les carcasses de vells vehicles militars. Hi han estat deixades per un motiu evident: fer recordar la fragilitat del nou Estat. Aquest sentiment, de fragilitat, sobta molt quan parles amb israelians. Ells se senten febles malgrat que, vist des de fora, l'Estat israelià és una potència militar imbatible. Per contra, els palestins, recolzats pels països àrabs i una molt més que favorable opinió pública europea, tendeixen a sentir-se plens de raó.

I ara podem continuar parlant de sentiments, o fer precioses argumentacions morals, però s'oblida sovint que es tracta d'una guerra, és a dir, d'una demostració de força, i en aquesta guerra que dura seixanta anys ja han tirat la tovallola enemics com Egipte o Síria. Queden, això sí, els palestins.

¿És imaginable la desaparició de l'Estat d'Israel? ¿No queda ja ben clar que els palestins han perdut definitivament una part important de la seva terra? No pregunto si és just, pregunto si no és un fet militarment irreversible.

Els catalans, per exemple, som ben lliures de creure que un dia serem independents. Somniar no costa res. El somni, però, començarà a tenir un cos el dia que pensem que el podem assolir militarment.

Per algun motiu, el pragmatisme que hauria de fer entendre als palestins que Israel és un fet inevitable, no és majoritari a Gaza. Hamàs va vèncer en les eleccions a Fatah, que sí que reconeix l'existència de l'Estat hebreu. En conseqüència, es pot afirmar que l'actitud desafiant de Hamàs va ser decidida democràticament, malgrat que els palestins saben que la resposta israeliana sol ser brutal. És per això que la solidaritat amb la causa palestina em sembla cruel. El poble palestí no se la mereix. Imaginem un combat de boxa. Dos púgils s'enfronten amb duresa i el més feble cau a terra desfet. Hi ha, però, a la grada, qui el segueix animant. "Aixeca't, estem amb tu, resisteix", li diuen. I el boxador s'aixeca, torna a rebre i torna a caure.

Veig manifestacions arreu d'Europa, amb fotos de nens morts per l'exèrcit israelià, i afirmo que qui sosté la foto és també culpable de la mort que denuncia, ja que la seva solidaritat encoratja el poble palestí a perpetuar una guerra que, sobre el terreny, fa dècades que està perduda.

Francesc Orteu

Avui, divendres 9 de gener del 2009