Un altre post de croissants

il·lustració: Narcís Comadira

Els dies de festa a primera hora del matí la Rambla de Catalunya sembla un carrer de ciutat civilitzada. Si a més el dia s'aixeca amb els til·lers perdent les darreres fulles que permeten redescobrir les façanes burgeses amagades la resta de l'any, i un entra a Mauri podent seure a una taula al costat del finestral del carrer de Provença, la sensació és que un es troba en un d'aquests grans cafès europeus (París, Trieste, Viena, Padova ...) que a Barcelona són espècie en vies d'extinció, o millor dit, extingits del tot.

No he sigut mai un habitual de Mauri, perquè a excepció de les poques taules properes al finestral del carrer de Provença, les altres són interiors, fosques, i una mica tètriques. Tampoc crec que la seva cara pastisseria millori la d'altres llocs d'on si en sóc habitual. El motiu de les meves recents anades a Mauri són la (tardana) descoberta dels deliciosos croissants de massapà, una meravella que m'ha robat el gust i el cor.

Aquest matí mentre menjava la delícia calorífica he llegit una petita nota al diari on citaven el nou llibre del Narcís Comadira, un recull d'articles de temàtica francesa. Sembla ser que en un d'ells descriu l'honorable iniciativa que cada any emprèn Le Figaro, buscar el millor croissant de França. Amb el gust del massapà a la boca, he començat a imaginar on es trobaria aquest croissant perdut que el diari francès persegueix cada any, i la manera més ràpida d'arribar-hi. Aquest matí Centreeuropeu de croissant de massapà m'han vingut ganes de viatjar de nou, a la recerca d'un croissant que encara no sé on es troba.