Còdols prohibits

Començo el dia llegint alguns diaris digitals, i quan a arribo a l'e-notícies m'he de fregar els ulls dues vegades. Hi llegeixo que el nostre estimat Tripartit està preparant una llei per regular la pesca on vol prohibir "picar sobre les aigües" i "llençar-hi pedres" perquè els peixos no s'espantin.
Miro el calendari, i encara no és dia 28, amb la qual cosa això no és cap broma. Tampoc ho era la notícia d'ahir, la voluntat de regular les velocitats a les autopistes podent-les reduir a 40km/h en alguns trams. O aquella revisió del Codi Civil Català en què es proposa que els pares d'un nen adoptat, han de dir-li que és adoptat quan aquest compleixi 12 anys al marge de si és convenient o no.

L'altre dia a l'assemblea extraordinària del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ens informaven que en els darrers dos anys s'han aprovat 20 lleis importants que afecten profundament als arquitectes. Tinc la sensació que hi ha una bulímia legisladora, fer lleis, i més lleis que arribin a definir com ens hem de comportar en tots els aspectes de la nostra vida, tal com si fóssim canalla de guarderia que no té senderi. Un dels problemes colaterals de tot plegat, és un augment exasperant de tràmits burocràtics i de costos per poder tirar endavant qualsevol iniciativa.

Seria bo que els parlaments només podessin legislar un nombre determinat de lleis a l'any, les imprescindibles, les importants, les que ajuden a estructurar la societat i fer-la més justa. La resta del temps els hi donaria vacances.