He llegit que si les coses no canvien, a finals del mes de març a Espanya hi haurà un milió de pisos buits nous per vendre. Un milió són mil vegades mil, una xifra astronòmica, immensa, inimaginable, el mític kilo del Cordobés, la de la manifestació rodona baixant pel passeig de Gràcia, la manera de pensar en pessetes de la majoria, una xifra màgica, rodona.
Un milió de pisos buits és una barbaritat, és el millor exemple de la bogeria on estem immersos, on tothom es pot fer ric de la nit al dia amb el totxo, amb l'especulació, amb la destrucció paisatgística de pobles i ciutats. Una destrucció que ens passarà factura ja que les ciutats s'han fet lletges, amorfes, desiguals, i les muntanyes i les costes han estat triturades, desfigurades, perdudes poder per sempre.
El resultat d'aquesta febre que ningú ha sabut ni ha volgut controlar són persones hipotecades de per vida, i un milió d'habitatges nous buits.
dijous, de gener 17, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
'%20(1919).png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada