Rebutjats a Espanya

Avui, 22 de maig de 2006

Els arquitectes catalans són internacionals per definició i els seus edificis triomfen arreu del món, però troben molts entrebancs per projectar obres dins de l'Estat

Rebutjats a Espanya
Aina Mercader

L'arquitectura és un llenguatge universal. Amb això s'assembla a la música. I no necessita traduccions, com la literatura, sinó que apel·la directament als sentits i al gust, cosa que afavoreix que en un mateix espai convisquin projectes de procedències diverses. Barcelona i Catalunya han acollit obres d'autors del Japó a França i als EUA, i els arquitectes catalans han conquerit el món amb edificis escampats per quatre continents. En canvi, no han aconseguit seduir Espanya. ¿La catalanofòbia també els afecta com a altres col·lectius?

En general, costa bastant que els cantants que treballen en llengua catalana entrin en les llistes d'èxits de venda a la resta de l'Estat o que els escriptors d'aquí siguin llegits en versió castellana. La música i la literatura catalanes acostumen a tenir més ressò de França en amunt que no pas entre els veïns del costat. Amb l'arquitectura succeeix, si fa no fa, el mateix.

Des que, a finals del segle XIX, l'arquitecte modernista Antoni Gaudí va escampar obres seves per Santander (Comillas) i Lleó (Palau Episcopal d'Astorga i la Casa Botines), i va exportar arreu de la Península la seva particular manera de projectar edificis, l'arquitectura catalana no ha tornat a gaudir de tant espai espanyol per deixar la seva empremta. Justament per això, els professionals d'aquí es veuen obligats a fer les maletes per buscar-se la vida i els projectes més enllà dels Pirineus.

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el COAC, és ben conscient de la internacionalització creixent dels professionals que en formen part i, per això, alberga, des de principis de maig fins al juny, l'exposició ArqCatMón, que mostra les fotografies dels projectes dissenyats per aixecar edificis i crear espais arreu del planeta. En aquesta mostra itinerant, que ha recopilat projectes des de principis dels setanta fins ara, hi ha més de 500 obres de 231 arquitectes que han treballat en tots els continents.

D'aquest recull de projectes, el departament de relacions internacionals del COAC, dirigit per Jordi Farrando, ha seleccionat cinc obres guanyadores, signades per arquitectes que formen part de l'star system i d'altres que són més terrenals. A més, fa quatre dies el COAC va obrir una seu a la Xina que, segons Farrando, "servirà per buscar nous reptes, més oportunitats i mercats emergents".

Josep Parcerisa, que ha obtingut una menció especial dels premis ArqCatMón per un projecte que va quedar finalista al concurs internacional de Santiago de Xile per innovar en habitatges de baix cost, explica que per ell treballar a Espanya no és gaire fàcil. "Els despatxos de Madrid -explica- controlen tots els mercats de la construcció d'arreu de l'Estat excepte els de Catalunya, i això ha provocat que els arquitectes d'aquí ens espavilem a la manera dels holandesos". El president de la demarcació de Barcelona del COAC, Jordi Ludevid, va una mica més enllà de l'exposició i es pregunta: "Per què obrim una seu a la Xina i ningú no parla d'Espanya? L'important és preguntar-se per què treballem a la Xina i no aquí al costat".

Els motius del viatge

La darrera pregunta de Ludevid té diferents respostes. Treballen més a fora perquè: primer, tenen uns honoraris més alts que aquí; segon, projectar a fora dóna molt prestigi; tercer, l'arquitectura catalana és, en si mateixa, una marca que és reclamada arreu; i quart, tenen més facilitat per treballar en mercats que no estan tan saturats d'arquitectes com el nostre (amb 10.000 professionals col·legiats). Barcelona va quedar saturada d'edificis i projectes nacionals i internacionals amb la preparació dels Jocs Olímpics. Les obres arquitectòniques i urbanístiques de la ciutat preolímpica van servir, sobretot, per donar visibilitat internacional als professionals d'aquí.

Beth Galí, actual presidenta del FAD, reconeix que "després de l'èxit del 92, moltes institucions públiques estrangeres ens van venir a buscar a tots els que havíem participat en la remodelació de la ciutat uns anys abans". Encara que Josep Lluís Mateo no participés en la construcció de la ciutat preolímpica, com Galí, al seu currículum hi figuren edificis a banda i banda del globus, però només dos a la resta de l'Estat: i a més, són un al País Valencià i l'altre a Mallorca. Mateo explica que "els concursos espanyols són un autèntic problema per a mi, perquè com a arquitecte català no se'm considera ni estranger ni espanyol". I afegeix: "El fet és que Madrid continua tenint tot el domini d'assignació d'obres arreu de l'Estat i això, més que defensar una idea de conjunt i de país, provoca una situació de provincianisme que em resulta molt poc atractiva".

El despatx Miralles-Tagliabue, que ha obtingut el premi ex aequo d'ArqCatMón en la categoria d'arquitectura no residencial pel projecte del Parlament escocès, està també més acostumat a treballar en projectes a Europa i el Japó. "Aquí no hi tenim pràcticament res fet -explica Benedetta Tagliabue-, però trobo que és natural sortir a fora, igual com els de fora vénen a construir aquí".

Des de la dècada dels 70, els arquitectes catalans tendeixen a emigrar, però continuen essent rebutjats a Espanya. "Els de Madrid tenen, per diferents motius, més facilitats per treballar a la resta d'autonomies. No puc explicar -diu Galí- per què no treballem a Espanya, però és així".