Genova, dicevo, è un'idea come un'altra

Vaig descobrir Paolo Conte mercès a la cançó Genova per noi. El diari la Repubblica regalava una col·lecció de casets amb cançons de diversos músics italians. Vaig comprar-me-la tota per tenir peces del Lucio Dalla, l'Ornella Vanoni, el Gino Paoli i tants d'altres. Però la sorpresa va ser descobrir aquesta veu profunda, acompanyada amb suaus ritmes de jazz i un piano, lletres iròniques, sensuals. Des d'aleshores Paolo Conte ha estat un dels pocs músics que ocupen el meu migrat panteó de mites. No l'he escoltat mai en viu, tot i que he estat a prop de fer-ho alguna vegada.

A Barcelona no ha vingut mai i preguntant el perquè no venia ell i perquè els músics de sempre tornaven una vegada i una altra, em van respondre que l'advocat Conte fa pocs concerts, molt escollits i cobra bastant ja que no li agrada viatjar massa i abandonar el seu Piemont natal .

Finalment els del Grec, després d'anys d'anar-li al darrere, han aconseguit portar-lo el dissabte 2 de juliol. Espero poder escoltar Genova per noi, i aquella frase que em captiva sempre, Genova, dicevo, è un'idea come un'altra ...