Aprendre a mirar

Ens ensenyen a llegir i a escriure, ens ensenyen a menjar i a pair, ens ensenyen a nedar, a caminar, a anar en bici. Malhauradament ningú ens ensenya a mirar.

500 anys del Vaticano

Avui fa cinc-cents anys que el papa Juli II va posar la primera pedra de la reconstrucció de Sant Pere del Vaticà, la nova església de planta central que s'alçava sobre l'antiga basílica de l'emperador Constantí.
Bramante, Raffaello, Sangallo, Michelangelo, Maderno o Bernini són alguns dels arquitectes que van treballar durant més de cent anys en un projecte que es va anar refent, pervertint i reinventant.
Poder no es casualitat que el 1504, el soldà otomà Bayezid iniciés la construcció de la seva nova gran mesquita a Istanbul, intentant rivalitzar amb Santa Sofia. Poder no és casualitat que el primer projecte del Vaticà, fet pel Bramante, recordi a Santa Sofia.

Sant Pau del Camp en mans d'Actar

Divendres vam intentar revisitar el claustre de Sant Pau del Camp, però estava tancat per restauració. No va ser cap sorpresa la seva restauració però si els seus restauradors*, el Manuel Gausa i l'Oleguer Gelpí, del grup Actar. No entenc massa bé com han aconseguit aquest encàrrec uns arquitectes responsables de Metàpolis, de l'editorial Actar, de l'exposició HiCat o de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya.
No poso en dubte la seva capacitat però no me'ls esperava trobar en feines com aquesta. Per tan espero amb molt d'interès, curiositat, i una mica de por, els resultats de la seva intervenció.

* que són els qui restauren monuments, mobles o pintures, i no els que estan davant els fogons. Maleït canibalisme verbal!

Marina d'Or a El País

Fa uns anys baixant cap el Cabo de Gata amb l'Euromed, a l'alçada d'Orpesa de Mar vaig veure que s'hi estaven alçant unes torres d'apartaments que contrastaven molt amb el poblet veí. Allò era l'inici del desgavell del litoral valencià, que arribava al seu apoteosi màxim a Benidorm. Un temps després vaig saber que allò era una operació immobiliària anomenada Marina d'Or. Vaig poder saber de què anava la cosa al saló immobiliari del Barcelona Meeting Point on tenien un estand indescriptible. No sé qui els assessorava en temes d'imatge, però vaig tenir la sensació que buscaven expressament una imatge cutre i antiga, semblava dels anys 70 i no dels inicis del 2000.

Des d'aquell viatge en tren, Marina d'Or m'ha anat perseguint en forma d'anuncis a la tv, als diaris, a les revistes i a la ràdio (el Joan Espin n'és un ferm admirador...), i s'ha convertit en una espècie d'emblema d'aquesta Espanya especulativa i nou rica que va amb Porsche Cayanne.

La veritat és que s'estan gastant una pasta en publicitat, i la cosa sembla que no pari ja que ara a més de pisos hi fan camps de golf temàtics, balnearis temàtics, parcs d'atraccions temàtics, restaurants temàtics o hotels temàtics. Diuen que serà un nou concepte de vacances, però no entenc massa bé a qui va dirigit aquest tipus de promocions. Si jo fos anglès, danès o noruec poc que hi aniria en un lloc com aquest, però bé, suposo que hi ha gent per a tot.

Si avui escric sobre Marina d'Or és perque dissabte em vaig quedar sense paraules a l'obrir El País (aquest diari una mica classista i arrogant) i trobar-m'hi vuit pàgines d'anuncis de Marina d'Or. No eren uns anuncis qualsevols, ben redactats i ben dissenyats, eren vuit pàgines de cutre anuncis, amb unes fotos de la inauguració de la nova oficina a Oxford Street, a Londres, amb textos repetits i mal redactats, i fotos que haurien de sortir en algun anuari de la màfia.

Va ser un xoc que em va fer pensar en quant s'havien gastat i qui havia estat el seu dissenyador, també em va fer pensar que un dia hi vull anar per a veure si d'una vegada entenc què coi és aquest nou paradís artificial, aquest monument de l'Espanya de l'especulació desfermada i canyí.

Els arquitectes moderns li dedicaran un llibre de lloances com a Benidorm?

Túnels a Barcelona

Forth Bridge, a Edinburg

Prefereixo seguir les obres que permetran que circulin els trens d'alta velocitat que l'edificació accelerada de la Sagrada Família. És per això que em va agradar saber que el túnel que ha de travessar Barcelona passarà pels fonaments d'aquesta mesquina construcció que molts s'entesten en continuar.

Viure al Penedès i baixar sovint a ciutat amb els rodalies m'ha permès seguir la construcció d'aquesta cinta que resegueix el territori. He vist crèixer les obres al centre de Vilafranca, el gran viaducte de Sant Sadurní, el túnel de Martorell o els trams que enfilen el delta del Llobregat, i he viscut molt de prop les discusions sobre l'impacte que tindria sobre el Penedès la construcció d'aquesta gran infraestructura.

Els trens i tot allò que els envolta m'atrau, i ja tinc ganes de veure'ls circular ràpidament pel Penedès. Tinc ganes de veure la infraestructura acabada, visitar les noves estacions, i descobrir com poc a poc el tren es converteix en un nou element del paisatge. En aquest sentit, les autopistes i les grans carreteres no han aconseguit mai integrar-se, confondre's amb l'entorn, sempre les he vist com una agressió.

El túnel de l'alta velocitat passarà discret però formant part d'una cinta inacabable que s'acaba a Vladivostok. Mentrestant al damunt seu la Sagrada Família seguirà creixent, no podent-me imaginar que algun dia una torre de 170 metres presidirà Barcelona, convertir-se en un símbol d'un error absurd.

Les cases del meu carrer

les cases del meu carrer
una cova a la muntanya
el jardí vermell de flors
l’embarcador de la platja

la barraca dels pastors
el niu penjat a la branca
la claror del fons del pou
els fumerols de la plana

les parades del mercat
el banc de seure a la plaça
el caminet d’entre els camps
la fàbrica abandonada

el racó de sota el pont
la font de la font trobada
el porxo de l’estació
la palla groga a l’estable

l’ombra d’un sol presseguer
la pols de la caravana
i la llum de l’horitzó
i l’estrella més llunyana

tot és casa meva i tot
m’era i m’és i em serà casa
com si veiés voleiar
la roba estesa de l’àvia

enric casasses

(regal d'anniversari del Jordi per a l'Anna)

De negre

En qualsevol acte del Col·legi d'Arquitectes o institucions afins predomina el negre a l'hora de vestir dels assistents. Ja és un clàssic la imatge del Jean Nouvel, el Rem Koolhas o els Herzog & De Meuron vestits tots de negre, i no són els únics dins el gremi. Justifiquen la negritut dient que és per la comoditat de no haver de triar i combinar colors, i d'aquesta manera ho han convertit gairebé en un uniforme de la modernitat.

Però ves per on, en un monestir perdut emmig del Lluçanès, el de Santa Maria de Lluçà, s'hi troben unes pintures tardoromàniques que il·lustren la vida de Sant Agustí, on en una de les escenes es veu una esglèsia en construcció. Diversos treballadors aixequen el que sembla la volta, i al capdavant un que va vestit tot de negre. Doncs si, és l'arquitecte, bé el que fa més de vuit segles s'anomenava mestre d'obres...

Fer la pau

Em sembla que va ser el bisbe sudafricà Desmond Tutu qui va dir que era absurd fer la pau amb els amics, que el veritablement important era fer la pau amb els enemics.

Mensaje de Euskadi Ta Askatasuna al pueblo vasco

Euskadi Ta Askatasuna ha decidido declarar un alto el fuego permanente a partir del 24 de marzo de 2006.

El objetivo de esta decisión es impulsar un proceso democrático en Euskal Herria para construir un nuevo marco en el que sean reconocidos los derechos que como Pueblo nos corresponden y asegurando de cara al futuro la posibilidad de desarrollo de todas las opciones políticas.

Al final de ese proceso los ciudadanos vascos deben tener la palabra y la decisión sobre su futuro.

Los Estados español y francés deben reconocer los resultados de dicho proceso democrático, sin ningún tipo de limitaciones. La decisión que los ciudadanos vascos adoptemos sobre nuestro futuro deberá ser respetada.

Hacemos un llamamiento a todos los agentes para que actúen con responsabilidad y sean consecuentes ante el paso dado por ETA.

ETA hace un llamamiento a las autoridades de España y Francia para que respondan de manera positiva a esta nueva situación, dejando a un lado la represión.

Finalmente, hacemos un llamamiento a los ciudadanos y ciudadanas vascas para que se impliquen en este proceso y luchen por los derechos que como Pueblo nos corresponden.

ETA muestra su deseo y voluntad de que el proceso abierto llegue hasta el final, y así conseguir una verdadera situación democrática para Euskal Herria, superando el conflicto de largos años y construyendo una paz basada en la justicia.

Nos reafirmamos en el compromiso de seguir dando pasos en el futuro acordes a esa voluntad.

La superación del conflicto, aquí y ahora, es posible. Ese es el deseo y la voluntad de ETA.

Euskal Herrian, 2006ko martxoan

Euskadi Ta Askatasuna

Primavera !!!

PRIMAVERA. (Del ll. vulg. prima vera, i aquest del clàssic primo vere, l’entrada del bon temps.) Primavera. f. Una de les quatre estacions de l’any. Segueix l’hivern i precedeix l’estiu. A l’hemisferi boreal (Nord) comença el 20 de març (equinocci de primavera) i termina el 21 de juny (sosltici d’estiu). A l’austral (Sud) dura del 23 de setembre al 21 de desembre. Durant la primavera el clima és temperat, i en les zones tropicals és època de pluges ■ d’hivern. TARDOR.

Lofts a Castellterçol

Comencen les obres de la promoció de lofts de Castellterçol, pioners als Països Catalans

L'Ajuntament de Castellterçol ha inaugurat les obres de rehabilitació de la fàbrica 'Tintes y Tejidos Especiales Roger' per a la construcció de 34 lofts de promoció pública. Aquesta proposta municipal, pionera arreu de l’estat espanyol, permetrà que els joves del municipi que així ho desitgin tinguin la possibilitat d’accedir a un d’aquests habitatges a un preu molt per sota del preu de mercat. A més de ser la primera vegada que un Ajuntament promou l’accés a lofts per a joves, aquests se situaran en un marc poc habitual per a aquest tipus d’habitatge. En concret, la fàbrica a rehabilitar es troba al nucli històric d’un municipi amb més de 1.100 anys d’antiguitat. Amb aquesta promoció, la voluntat del consistori és, a més de recuperar una part fonamental del patrimoni industrial de Castellterçol, finançar dues promocions d’habitatge més.

Vallès Digital

En marxa...

Ja estan en marxa el premis Fad (Foment de les Arts Decoratives) d'enguany. Fins el 31 de març es podran presentar els treballs classificats en 5 categories

a) arquitectura
b) interiorisme
c) intervencions breus
d) pensament i crítica
e) ciutat i paisatge

Trobo interessant la reformulació de les categories, i aplaudeixo la incorporació de la categoria de Pensament i crítica. En un món, l'arquitectònic, dominat per la imatge, per les presentacions espectaculars, escenogràfiques, buides ... s'agraeix la reflexió, l'estudi, la crítica.

Per altra banda el tribunal el trobo prou solvent, al capdavant del qual es troba el Manuel de Solà-Morales, i a les vocalies hi trobem personatges prou interessants com el Manuel Gallego, el Iago Pericot, la Susana Solano o el David Soldevila.

Sense conèixer boi res dels projectes presentats, aposto perque el guanyador d'arquitectura serà el Mercat de Santa Caterina, però esperaré a veure els seleccionats per valorar.

A finals de juny, la solució ...

Athens, GA

Sobre un mapa totes les distàncies són possibles, però un cop a la carretera i estrictament limitats per la velocitat de les grans autopistes nord-americanes, prop d’Atlanta vam desistir d’arribar a Nova Orleans. Si hi arribàvem ja ens podíem oblidar d’anar a veure la Falling Water a Bear Run, o acabar el viatge a Chicago.

Vam recollir el cotxe a Newark i vam baixar per Filadèlfia, Washington, Richmond i Charlotte. Un cop deixada enrere la capital federal hi ha la sensació d’entrar en un nou país, diferent de les grans ciutats amb un cert aire europeu del nord, paisatges rurals atemporals.

Atlanta va aparèixer enmig de la planura com un bolet, una ciutat estranya i molt moderna, dividida entre les luxoses i refrigerades plantes baixes comercials dels gratacels del John Portman i els carrers desangelats i xafogosos plens de persones sense rumb.

Després de Georgia, teníem previst retornar cap a Pennsylvania per Tennesse i Kentucky, oblidant-nos de Memphis una altra vegada per culpa de les distàncies. Vaig veure al mapa que prop d’Atlanta hi havia Athens, petita ciutat on hi ha la Georgia Tech, universitat prestigiosa del sud dels Estats Units i bressol de molts grups de rock, entre ells els REM i els B-52. Hi vam passar la tarda enmig de construccions de maó vermell i grans jardins, ple de cafeteries, locals nocturns i moltes botigues de discos.

No hi havia la possibilitat d’escoltar cap concert ja que a l’agost l’activitat universitària era mínima, vam anar a comprar discos. No hi havia cap novetat entre els dels REM, i li vaig demanar al venedor que em recomanés algun disc per a descobrir. Decidit en va treure un de les caixes i em va sorprendre que fos del Johnny Cash, un directe des de la presó gravat l’any 68. El vaig comprar tot i pensant que era country, una de les músiques que menys m’apassiona. A casa, però, vaig canviar d’opinió, una meravella com poques, un so fantàstic i dens.

Vaig recordar tot això al cinema veient la magnífica pel•lícula “Walk the line”. Aquesta biografia del Johnny Cash comença amb la gravació del concert feta a la presó de màxima seguretat de Folsom, el disc en directe que em va fer descobrir un venedor d’Athens, GA.

Manet vs Leibowitz

Veient la foto de la Leibowitz per a la portada del darrer Vanity Fair no he pogut deixar de pensar en el quadre de Manet "Le déjeneur sur l'herbe" ...

(la Scarlett, estupenda!)

200% rectifico...

Recoi, no puc treballar i escoltar la ràdio sense errar-la!
La pujada del 200% en el valor dels pisos no va ser entre 1989 i 2005, si no entre el 1999 i el 2005, en tan sols 6 anys!

Karakia, els belgues i Riudebitlles

Què tenen en comú el programa del 33 "Karakia", els belgues i Sant Pere de Riudebitlles?

Doncs que aquesta nit el programa Karakia està parcialment dedicat a la cuina dels belgues que viuen a Sant Pere de Riudebitlles.
O vivien, perque l'Stefan, la Karen i els nens han abandonat la meravellosa masia de Les Planes Velles (àlies Can Festís) per buscar la tranquilitat al Priorat.

El programa doncs serà com el testament d'una idea bellíssima, la d'un espai de llibertat, ple de música, de nits eternes, de converses pausades, i bon beure, una idea que ha tancat les portes per sempre més i que ens ha tornat a la grisor del nostre dia a dia.

bonic homenatge del qual en sóc una mica culpable
que us agradi


Karakia
Canal 33
dimecres 8 de febrer
22.10

200%

Escolto a la ràdio que els pisos han pujat de preu un 200% des del 1989, i em quedo sense paraules. Penso en d'altres coses que hagin pujat un 200% en 17 anys i no se m'acut res. Serà que em falta imaginació?

Je ne dois pas dessiner Mahomet

Viatge

“L’essencial per a aprofitar un viatge, és prendre’l com a finalitat mateixa. S’ha de viatjar per a descobrir amb els propis ulls que el món és molt petit - i, per tant, que cal fer un esforç per a dignificar la visió, fins a arribar a veure les coses en gran. S’ha de viatjar per a saber que una passió, una idea, un home, només és important si resisteix una projecció a través del temps i de l’espai. El viatge, en efecte, és el millor remei que existeix per a combatre la malaltia de la proximitat. Per això ha estat sempre utilíssim per als polítics i els intel•lectuals, que són les professions humanes que solen confondre amb més facilitat el picar de peus sobre un mateix rajol amb el caminar. És en aquest sentit, em sembla, que els antics entenien el desplaçar-se. Ho consideraven un bon mètode per a saber prescindir de petiteses de detalls, per a saber copsar, de les coses humanes, l’essencial”

Josep Pla
Caps-i-puntes. OC XLIII,329

El centenari de la Pedrera

Fa cent anys s'enllestia el projecte de la casa Milà. Un cop acabats els dibuixos començava l'apassionant aventura de la construcció d'aquest edifici de la mà del Gaudí, i del seu fidel amic Jujol.