hivern

162 anys després, Europa

Gare de Lyon, París
estació on arribaran els trens provinents de Catalunya

La majoria dels diaris publiquen avui la foto de l'arribada del primer Ave a l'estació de València procedent de Madrid. Un altre tren que va del centre a morir a la perifèria, i més articles que lloen Espanya com el país amb la xarxa d'alta velocitat més gran. Però aquesta caríssima xarxa, 162 d'anys després del primer tren peninsular, el Mataró-Barcelona, segueix desconnectada d'Europa.

Afortunadament avui un Tgv de la Sncf ha fet el primer trajecte entre Figueres i París, i dimarts entrarà en funcionament la primera via d'ample europeu que connectarà el port de Barcelona amb la xarxa continental. S'han acabat 162 anys d'aïllament, i aquí els trens aniran d'un centre a un altre centre, travessant les malles infinites que arriben fins als Urals. No hi ha centres ni perifèries en aquesta xarxa.

Avui és un dia històric tot i que no sigui portada dels diaris. Anar de València a Madrid és una anècdota, anar de Figueres a Europa és el futur.

Albert Plà i Joan Miquel Oliver - Concert a París

Anava a comprar el darrer cd del Petit de cal Eril, i al prestatge del costat m'he trobat amb aquesta sorpresa. El venedor m'ha dit que feia un parell d'hores que els hi havia arribat. N'he escoltat les primeres cançons, i promet molt!

Santa Llúcia, patrona dels formaires

Santa Llúcia la bisbal,
tretze dies, tretze dies,
Santa Llúcia la bisbal
tretze dies d'aquí a Nadal.

Mestressa, mestressa
baixeu de dalt
doneu-nos una pesseta
i adéu siau.

Serra la vella,
dalt d'una estrella,
mestressa porteu ous,
que demà serem dijous,
mestressa porteu cansalada
que la serra està embussada,
mestressa porteu vi
que la serra no vol seguir.

Santa Llúcia la bisbal,
tretze dies, tretze dies,
Santa Llúcia la bisbal
tretze dies d'aquí a Nadal.

(la cançó de les llúcies de Sant Pere)

Moments màgics

A l'estació de Sant Sadurní vaig agafar el rodalies en un dels primers matins freds d'aquesta tardor. A Gelida una noia es va asseure davant meu, i quan el tren reprengué la marxa va treure un ordinador i un estoig de la seva bossa. El va obrir però no el va encendre, i de l'estoig van sortir un gran nombre d'estris de maquillatge. Emmirallant-se a la pantalla apagada es va anar posant amb molta cura, habilitat i a gran velocitat color a la pell i a els ulls, retocant les celles ... Me la mirava meravellat ja que estava totalment aïllada del món en un vagó sacsejat i atapeït on la seva seva cara blanca es va anar transformant resaltant les seves belles faccions d'una manera molt sotil. El tren avançava cap a Barcelona, i quan ja havia fet la major part de la feina va treure de la bossa un mòbil, el va apagar, i amb el mirall de la pantalla es va pintar els llavis d'una manera precisa i decidida. Va fer un darrer esguard a la pantalla de l'ordinador, una mirada d'aprovació abans de tancar la pantalla, desar els estris i preparar-se per baixar d'un vagó atapeidíssim. Em van venir ganes d'aplaudir, però em vaig contenir per no trencar aquell moment màgic que havia viscut en primera fila.

L'Équipe, portades

dimarts 30

dimecres 1