Siurana - La Mussara - Farena - Prades

La serra de Prades és un territori feréstec i inaccessible, dur, on la vida s'aferra als cingles que tanquen unes valls fondes, frondoses i accidentades. La vida no hi és senzilla, ho testimonien pobles abandonats com la Mussara, que s'alça molt pel damunt del Camp de Tarragona i el mar, o la gran quantitat de masos enrunats i abandonats de fa temps. Els pobles són menuts, enfilats en turons i zones de difícil arribada, buscant el sol i la protecció.

No és casualitat que Siurana fos el darrer nucli àrab del Principat, i que els pobles de la serra foren refugi de carlins i escenaris silenciosos de les malvestats de les guerres. Els seus camins s'enfilen drets per les valls, i una cinglera deixa pas a una altra vall, a un nou horitzó, sovint desert i silenciós, deshabitat. Precisament és aquesta duresa la font de la seva bellesa, viure al límit suposa que l'home no hagi pogut véncer el territori, i gairebé sempre s'hi ha hagut de rendir.

Aquests darrers dies he conegut un bon grapat de llocs que desconeixia, i m'ha sorprès que tant a prop del mar, del Camp, es conservi un món, uns paisatges, una vida que atrapa i commou. Quatre comarques comparteixen la serra de Prades (Priorat, l'Alt i el Baix Camp, i la Conca de Barberà), però la serra de Prades és un sòl món.

Siurana

la Mussara

Farena

Prades