dimarts, d’agost 31, 2010

Senyors Tranquil



Feia dies que no anava a Castelló, i ahir sense presses vaig mirar i remirar pels seus calaixos i prestatges. Repassant títols a la secció catalana, la memòria se m'activà quan vaig llegir "Senyors Tranquil". Havia llegit una recomanació a La Vanguardia d'un diumenge d'agost i em picà la curiositat, el vaig comprar sense haver escoltat res abans.


Aquest matí he aprofitat un llarg trajecte en cotxe per escoltar-lo per primera vegada, i m'ha espantant l'inici de la primera cançó amb dues guitarres i unes veus tranquil·les. Una altra vegada la mateixa fórmula gastada i cansada, he pensat. Però no, les cançons han anat desfilant sense treva, amb uns arranjaments mínims i unes lletres rodones. He arribat al final amb la sensació d'haver escoltat un disc únic, singular, i he tornat a començar des de la primera cançó (la que teniu aquí). Les lletres són sublims, i la música és depurada, essencial, i t'embolcalla, t'atrapa.


M'és difícil recomanar una cançó i és que totes són meravelloses, no n'hi ha cap que desentoni. I al final la perla que tanca el cd, una extraordinària versió de "In between days" dels The Cure.

Quan aquest matí travessava el Montsec escoltant els "Senyors Tranquil" era un home feliç.

2 comentaris:

  1. Avui, mentre llegia aquesta crítica, he estat feliç. Gad.

    ResponElimina
  2. doncs me n'alegro molt d'haver-te fet feliç!

    ResponElimina

 

Free Blog Counter