estiu - summer - estate - été - verano

Rummikub, Abacus, els boicots, i ara Xina

La Plataforma Odiem Israel (perdó, Plataforma Aturem la Guerra) ha aconseguit que Abacus retiri de les botigues el joc Rummikub per què ha estat fabricat a Israel. Abacus, que no ha demostrat massa intel·ligència ja que a partir d'ara amb aquest precedent tothom els pressionarà per què retirin allò o això, ha decidit buscar el joc en algun altre país, i l'ha trobat a la Xina.

Tinc moltíssima curiositat de saber com reaccionaran els de la Plataforma Odiem Israel (perdó, Plataforma Aturem la Guerra) tenint en compte que a la Xina s'aplica la pena de mort indiscriminada i sense garanties, es persegueix la llibertat d'opinió, es censuren els llibres i els mitjans de comunicació, persegueixen les minories i han envait el Tibet entre d'altres foteses.

No sé per què, però tinc la impresió de que no obriran boca.

Rummikub, Abacus i els boicots

Llegeixo aquest matí que la cooperativa Abacus ha decidit retirar de les seves botigues el Rummikub, una joguina fabricada a Israel. La Plataforma Aturem la Guerra, ha presionat a la cooperativa perquè retirés totes els productes fabricats a Israel, i d'aquesta manera potenciar la campanya BDS (Boicot, Desinversions i Sancions a l'Estat d'Israel).
Suposo que per a ser conseqüents amb les seves idees contra la guerra i l'ocupació, aquesta mateixa plataforma també exigirà a la cooperativa que es retirin productes fabricats a la Xina, el Pakistan, el Marroc, Egipte, Turquia, Rússia, Iran, Indonèsia, Sri Lanka, Cuba, i tants altres països que estan en guerra i oprimeixen violentament minories i disidents residents en els seus països o tenen ocupats territoris que no els pertanyen. Quan ho facin me'ls creuré, mentrestant la Plataforma s'hauria de batejar com a Plataforma Odiem Israel, i la seva credibilitat seguirà sent nul·la.

Murcutt, Herzog i Piano

Glenn Murcutt

Renzo Piano

Herzog & De Meuron

Arquitectura: Más por menos
Congreso Internacional de Arquitectura y Sociedad

Murcutt preguntó a sus colegas: "¿Cuánta gente trabaja en vuestro despacho?". "400", "180", respondieron Herzog y Piano. "Pues bien -sentenció el australiano-, en el mío trabajamos yo y mi mujer. Hay algo más importante que hacer proyectos enormes, como vosotros. Cuando un estudio tiene proyectos de esas dimensiones son dichos proyectos los que acaban dirigiendo el despacho. El mío, en cambio, sigo dirigiéndolo yo".

La Vanguardia, 12 de juny de 2010

Rupestris

Una de les aventures que segueixo amb més passió i interès des dels seus inicis és la del celler Pardas, situat a la finca de can Comas (Terrassola, el Penedès). Cada nova fita assolida pel jove celler és per a mi una alegria, que m'agrada compartir i celebrar.

Fa un bon grapat d'anys el Ramon Parera i el Jordi Arnan van començar a plantar vinya en aquesta finca situada a la vall del Riudebitlles. Van partir de zero, i analitzant les característiques de cadascuna de les vinyes van seleccionar amb molta cura la varietat més idònia per aquell tros, fins al punt que crec que el Jordi i el Ramon coneixen tots els seus ceps.

Els ceps van començar a créixer lentament, les primeres veremes van arribar i les proves amb els els mostos fermentats van començar a configurar els vins que volien elaborar. Primer va ser un xarel·lo extraordinari, el va seguir un negre franc d'un tast sotil, la recuperació d'una varietat gairebé perduda, el sumoll, ens va fer descobrir un rosat de tast singular, i fa un parell d'anys ens van tornar a sorprendre amb l'Aspriu, un altre negre que omple els sentits.

L'aventura no s'atura i aquesta primavera ens van convidar al celler a la presentació d'una nova joia, el Rupestris, un blanc que alegra els sentits i refresca l'ànima. Una meravella!
El Ramon, la Monti i el Jordi ens van oferir les primeres copes del seu nou vi, acompanyats de la música del gran Xavier Baró, i amb menges senzilles i exquisides, una recepta infalible per ser feliç, per descobrir com la feina ben feta, callada i responsable dóna fruits immillorables.

Moltes vegades en els processos creatius m'interessa més el procés que el resultat final. En el cas dels vins del celler Pardas, m'ha interessat tant el procés com el resultat, poder és el privilegi de viure una aventura apassionant en primera fila.

video de la presentació del vi, surto al1'30''

Ministero per la semplificazione

Llegeixo aquest matí al diari que a Itàlia existeix el Ministeri per la Simplificació, on la seva tasca és simplificar el marasme administratiu i burocràtic que paralitza el dinamisme del país. Perquè no en prenem nota i a les administracions d'aquí també creem organismes semblants?

pd: La Irene m'ha comentat que a Itàlia hi havia un film de Fantozzi on hi sortia l'"Ufficio complicazione affari semplici"