Una altra vegada l'he vist treballant, fent amb mestria el què sap fer millor: entabanar ingenus per cisar-los-hi els calés.
Avui era al bell mig del passeig de Gràcia, no massa lluny del seu hàbitat natural de la plaça de Catalunya. Vestia com sempre, portava penjada la mateixa bossa desgastada, els ulls petits i inexpressius i una barba mal afaitada. Poder estava una mica més calb, i amb la cara de xai degollat que commou cada cop que explica la seva història commovedora.
Em va entabanar a mitjans dels anys noranta, em va aturar al portal de l'Àngel i em va explicar que li havien robat la bossa amb els diners i els bitllets d'avió per poder tornar a Algèria. Intentava parlar amb la seva germana però aquells dies eren festius i no podia contactar-la a la seva feina. Necessitava una mica d'ajuda per poder passar alguna nit a cobert i menjar calent, ho explicava bé, amb sentiment, patint... i un servidor que es deixa commoure per qualsevol cosa li va donar 3000 pessetes, i el telèfon perquè m'avisés que tot havia anat bé i havia pogut retornar.
No vaig rebre cap trucada, i al cap d'uns anys em va tornar a aturar. La meva sorpresa va ser majúscula, i és clar, ell no em va reconèixer. Va començar a explicar la mateixa història amb variacions, el personatge, l'actor era immens, i el vaig escoltar. Al final li vaig dir que ja m'havia entabanat una vegada i que no portava prous diners. Amb cara de pànic es va fer fonedís i li vaig perdre el rastre.
L'he vist d'altres vegades pels voltants de la plaça, a vegades sol, a vegades xerrant amb algú que l'escoltava atentament. Aquest matí l'he tornat a veure en acció sobre un nou ingenu. La tècnica la deu tenir depuradíssima perquè ja fa una quinzena d'anys que vaig caure al seu parany, i segueix al negoci, vivint d'ell. Quan he passat molt aprop seu no he pogut evitar una mirada d'admiració.
Avui era al bell mig del passeig de Gràcia, no massa lluny del seu hàbitat natural de la plaça de Catalunya. Vestia com sempre, portava penjada la mateixa bossa desgastada, els ulls petits i inexpressius i una barba mal afaitada. Poder estava una mica més calb, i amb la cara de xai degollat que commou cada cop que explica la seva història commovedora.
Em va entabanar a mitjans dels anys noranta, em va aturar al portal de l'Àngel i em va explicar que li havien robat la bossa amb els diners i els bitllets d'avió per poder tornar a Algèria. Intentava parlar amb la seva germana però aquells dies eren festius i no podia contactar-la a la seva feina. Necessitava una mica d'ajuda per poder passar alguna nit a cobert i menjar calent, ho explicava bé, amb sentiment, patint... i un servidor que es deixa commoure per qualsevol cosa li va donar 3000 pessetes, i el telèfon perquè m'avisés que tot havia anat bé i havia pogut retornar.
No vaig rebre cap trucada, i al cap d'uns anys em va tornar a aturar. La meva sorpresa va ser majúscula, i és clar, ell no em va reconèixer. Va començar a explicar la mateixa història amb variacions, el personatge, l'actor era immens, i el vaig escoltar. Al final li vaig dir que ja m'havia entabanat una vegada i que no portava prous diners. Amb cara de pànic es va fer fonedís i li vaig perdre el rastre.
L'he vist d'altres vegades pels voltants de la plaça, a vegades sol, a vegades xerrant amb algú que l'escoltava atentament. Aquest matí l'he tornat a veure en acció sobre un nou ingenu. La tècnica la deu tenir depuradíssima perquè ja fa una quinzena d'anys que vaig caure al seu parany, i segueix al negoci, vivint d'ell. Quan he passat molt aprop seu no he pogut evitar una mirada d'admiració.
Entrades
'%20(1919).png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada