Rock'n'Roll

1- Rock'n'Roll 1990

Ens portaven per carrers cada cop més foscos que s'allunyaven del centre, envoltats d'edificis atronitats que la manca de llum desdibuixava. Buscàvem un concert i uns nois que vam conèixer en una cerveseria ens en van proposar un de ben especial. No les teníem totes, i menys quan vam arribar a una porta que es va obrir després de que un dels nostres acompanyants indiqués alguna cosa. Vam entrar, i amb unes certes reticències vam començar a baixar una escala estreta per on pujaven i baixaven gent jove amb cerveses a les mans. Una música profunda augmentava de volum mentre baixàvem, i finalment vam arribar a dues sales no massa grans cobertes amb voltes de maó. Al fons hi havia el què en podríem dir un escenari amb micros, una bateria, i diversos instruments de corda i vent. A l'entrada només venien cervesa, les clàssiques ampolles marronoses de mig litre que havíem begut per tot arreu. El paviment era de terra compacta i aquell soroll que de tant en tant ho feia vibrar tot ens van dir que era el metro que passava molt aprop.

Gent jove i no tant jove, cabells llargs, moltes noies, la majoria portava texans, es notava l'eufòria del qui viu intensament l'avui. L'eufòria se'ns va anar contagiant amb les cerveses, les vibracions del metro i amb els primers acords d'un grup que tocava un rock'n'roll potent i robust, accelerat, magnífic. Qui sap a quants metres sota terra érem, però tant se val, la música forta es posava a dins, el fum, la cervesa i el ball feien augmentar la temperatura. Va ser un concert magnífic, i un altre cop al silenci i la foscor dels carrers a les tantes de la nit, les orelles xiulaven, la roba pudia, i el fred refredava els ossos. Semblava un somni, però no, era ben real.

Era el mes de març, i feia poc més de tres mesos de que el Gustáv Husák havia dimitit després de que la caiguda del mur de Berlín aixafés un rere l'altre els règims comunistes europeus. L'escriptor Václac Havel era el nou president i Praga vivia aquells moments màgics en que un món s'ha esfondrat, i el nou encara no té forma concreta, on tot encara és possible. Els carrers bullien de vida en un decorat que encara era ple d'estrelles, falçs i martells. Hi havia eufòria i ganes de viure, i la música a Praga ho inundava tot.

-->

2-Rock'n'Roll 2010

Diumenge dia 3 vaig anar al Teatre Lliure a veure “Rock'n'Roll” del Tom Stoppard. Quan es va estrenar no vaig aconseguir entrada i ara que la reposaven no me la volia perdre. Sabia vagament de què anava però no m'esperava que un grup de rock txec, els The plastic people of the universe, fos l'eix d'una obra on es reflexionava sobre la història txecoslovaca entre el 1968 i el 1990, entre la primavera de Praga i l'esfondrament de l'univers comunista. La fidelitat i el desencís pels ideals, sobre patir l'aplicació a Praga o teoritzar còmodament des de Cambridge, acceptar o no que tot allò en què s'ha cregut i s'ha defensat s'esmicola entre els dits, i sobre la llibertat de viure com a cadascú plagui, lluny d'imposicions i prohibicions.

The plastic people of the universe volia ser tan sols un grup de rock'n'roll i fer la seva música. No escrivien manifestos o reivindicaven canvis polítics amb les seves lletres, però les autoritats comunistes no acceptaven la manca de compromís social de la seva música, els cabells llargs o les influències de grups occidentals descrits com a decadents. El grup va ser empresonat diverses vegades per no voler canviar la seva manera de fer i de viure, però els seus concerts clandestins eren plens d'un públic delerós d'escoltar-los en directe i les seves cintes passaven de mà en mà malgrat les prohibicions.

Els intel·lectuals que ni sabien qui eren van adonar-se de que el rock'n'roll era una altra manera de reivindicar la llibertat, i els van recolzar. Van entendre de que viure lliurement és la millor manera de reivindicar la llibertat, i per tant el rock'n'roll es va convertir en un perill per al règim comunista, qui va perseguir i empresonar aquells que no seguien les seves consignes.

3-It's only Rock'n'Roll, but I like it

“Rock'n'Roll” acaba amb el concert que els Rolling Stones van celebrar el 19 d'agost del 1990 a Praga, 22 anys després de que els tancs del Pacte de Varsòvia ataquessin la població, liquidant l'anomenada Primavera de Praga. Simbòlicament el lloc escollit per al concert era l'estadi Strahov on el Partit Comunista celebrava els seus actes commemoratius, on s'exaltava el règim i els seus guanys. Mick Jagger i Keith Richards substituïen al Lenin i a l'Stalin.

Tot això no ho sabia quan el març del 1990 vaig escoltar un grup de rock'n'roll en un profund soterrani perdut d'un barri perifèric de Praga. Després del diumenge aquella nit pren una nova dimensió, i entenc l'eufòria contagiosa dels qui eren al concert. Tan sols era rock'n'roll, però a tots ens agradava, era una manera d'expressar la joia de viure.