
S'ha mort aquest matí un dels poetes que més m'estimo. La seva poesia està plena de vida, arriba molt endins, i el pas dels anys li ha donat un aire intemporal, etern. Haver escoltat la seva veu recitant és una experiència meravellosa que he desat curosament a la meva memòria. Avui sóc una mica més orfe de bellesa. Descansi en pau.
- JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS
- Jo em donaria a qui em volgués
- com si ni jo me n'adonés
- d'aquest donar-me: com si ho fes
- un jo de mi que m'ignorés.
- Jo em donaria a qui es donés
- a canvi meu per sempre més:
- que res de meu no me'n quedés
- en el no meu que jo en rebés.
- Jo em donaria per un bes,
- per un de sol, prô que besés
- i del besat em desbesés.
- Jo em donaria a qui em volgués
- com si ni jo me n'adonés:
- com una almoina que se'm fes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada