Perdre amb el canvi

Després de la invasió

Baixo per Balmes i veig que al portal d’on vivia el Valentí hi ha un cartell anunciant que un pis es lloga. Nosatàlgia. I sovint no sabem què fer-ne, de la nostàlgia. És així que prenc nota del telèfon i es tracta efectivament del pis del meu poeta. La informació que no coneixia és que quan el Valentí el deixà fou allà on Pasqual Maragall hi instal·là la seva oficina provisional d’expresident de la Generalitat. Santa Maria dels estels! El cel clama venjança! Cal una reconquesta immediata dels espais sagrats que els heretges profanaren. Quedem amb la noia que m’atèn la trucada que l’endemà podré vistar-lo. Després de la invasió encara hi queden paraules ben posades, una dignitat en les parets i en l’aire que cap mal pas no ha pogut agenollar-la. Ens trobàvem quasi sempre als restaurants, amb el Valentí, no érem gaire de fer-nos visita a casa. Però sovint quan parlàvem per telèfon em deia que era a l’habitació o a la biblioteca o a la sala i ara hi passejo i és com resseguir amb la punta del dit el relleu d’aquelles converses. Tot és buit i hi ha eco però en aquest armariet hi guardava els seus llibres i aquí hi tenia la taula d’escriure amb el bust de Churchill. Àuria mítica desnonada. Where have you gone, Joe DiMaggio? A nation turns its lonely eyes to you. De vegades passava amb el taxi a recollir-lo a casa. Quan plovia i costava de trobar-ne. “Bon dia. A Via Veneto, siusplau. Gràcies”. Eren les úniques ocasions que em posava corbata. Demano a la noia que em deixi sol i se'n va. Dobles vidres als finestrals per combatre el soroll infernal de Balmes. Potentíssim aire condicionat. Aquí hi havia el sofà i alguna vegada havíem pres xampany mentre esperàvem l'hora de sortir a sopar. El passadís és llarg, hi havia prestatges i llibres. Es fa l'hora de marxar. Després de la invasió una idea de civilització ha tornat a recórrer la teva casa.

Salvador Sostres
Avui
dijous 18 d'octubre de 2007

L'article va aparèixer el mateix dia que l'Albert Boadella anunciava que Els Joglars no tornarien a actuar mai més a Catalunya . Saber que Valentí Puig ha deixat Barcelona i que no podrem gaudir més dels magnífics espectacles d'Els Joglars, són dues molt males notícies.

I crec que si al Valentí Puig l'ha de substituir el Víctor Aleixandre, i a l'Albert Boadella el Joel Joan, mal anem a Catalunya. Un finíssim escriptor i un excel·lent director per un lamentable pamfletari i un actor amb incontinència verbal.

Segueixo pensant en les paraules de Voltaire ...