Negroni

Ahir vaig acabar la jornada amb un negroni al Boada’s i llegint l’entrevista que els de Paper de Vidre li van fer al Quim Monzó. Una manera com una altra d’esperar el tren i posar punt i final a un dia intens a ciutat.

Matí de treball al despatx del Francesc Rifé, dinar amb presses i sorpresa prop del Coac, votar a les eleccions de les quals encara no en tenim els resultats i per tan no sabem si continua l’Alonso o el Ludevid o la Puig-pey l’han substituït. La veritat és que el Col•legi d’Arquitectes de Catalunya necessita una bona sacsejada, un replantejament per al futur immediat. Tarda tancat a la biblioteca amb el telèfon ignorat i cercant les últimes dades pel projecte.

A les vuit del vespre es feia al Petit Palau la concessió del Premi Dècada atorgat per la Fundació Òscar Tusquets Blanca a la millor obra construïda a Barcelona fa 10 anys. No sóc amant dels premis pel que tenen d’immediatesa, moda i poca reflexió, però aquest m’encurioseix profundament ja que un grup d’arquitectes selecciona les millors obres fetes fa deu anys a la ciutat i després es convida a una patum de solvència contrastada que dóna el premi a la que considera millor. Aquest any el jurat escollit ha estat l’arquitecte australià Glenn Murcutt, un dels personatges més singulars de l’arquitectura actual (treballa sol, sense ordinadors, sense secretària, sense mòbil, sense correu electrònic ...), i que el dilluns va omplir la sala d’actes del Coac amb una conferència feta amb diapositives i sense espectaculars muntatges escenogràfics.
Murcutt va fallar el premi a favor d’una casa a Vallvidrera feta pel Carles Ferrater. Ningú és perfecte ...

Després de creuar-me i felicitar la sempre lluminosa Benedetta Tagliabue una altra vegada amb presses me n’anava cap al bar Horiginal on la Tina Vallès presentava el seu llibre "L'aeropla del Raval". Vaig arribar mitja hora tard, i assegut i assedegat vaig poder escoltar la veu de la narradora amb la qual aterro molts dies al món, tot un plaer. Un cop enllestit l’acte i desallotjada la sala plena de gom a gom, el negroni era una bona opció per cloure una jornada intensa i eclèctica. I tren nocturn cap el Penedès.