dijous, d’octubre 27, 2005

Viure sota el pont ... del Calatrava

He estat un parell de dies voleiant per Barcelona amb una quinzena d'estudiants de màster provinents de tot el món. Hem anat a aquells espais públics que han ajudat a transformar Barcelona des dels anys 80, veient com els havia afectat el pas del temps, visitant la Cosa buida després del 2004, i anant amunt i avall per les Rondes.

Dilluns vam acabar la visita al pont de Bach de Roda, un dels primers ponts construits per Santiago Calatrava i fotografiat en mil anuncis de cotxes. Per primera vegada després de molts anys vaig veure el pont blanc immaculat, sense pintades. Un dels estudiants volia veure el pont per sota ja que l'estructura que no es veu poder és més bonica que la visible. Vam baixar per les escales laterals i per a sorpresa de tots ens vam trobar amb una petita ciutat de cartró, perfectament ordenada amb llits, armaris, taules i prou neta. No sabia que encara hi havia gent que vivia sota els ponts, aquell imaginari de les èpoques de la misèria, del TBO, del Carpanta. Tots vam quedar glaçats d'aquella visió després d'un dia voltant per la ciutat dels prodigis, on fins i tot els pobres viuen sota ponts de disseny.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 

Free Blog Counter