No estic gens d'acord en imposar la paritat a l'hora d'ocupar els càrrecs professionals. Sempre he cregut que els càrrecs els ha d'ocupar la persona més ben preparada per al lloc, qui més bé s'ajusta al seu perfil, la meritocràcia.
Però en el país de l'endogàmia, l'amiguisme i el neopotisme, parlar de paritat o de meritocràcia és una pura entelèquia.
divendres, de març 16, 2007
dimarts, de març 13, 2007
La Gardunya


Si hagués de triar un lloc on fer un projecte a Barcelona, aquest seria la Gardunya, el lloc és complex però articula peces i teixits potents. No caldrà que el faci ja que un concurs ha premiat a l'excel·lent arquitecta Carme Pinós amb una proposta que integra la nova seu de l'escola Massana i un edifici d'habitatges a una plaça alliberada de l'aparcament. Vistes les imatges de la maqueta i les perspectives la proposta és agosarada però crec que pot donar lloc a un espai agradable emmig del brogit del Raval.
Considero a la Pinós com un dels millors arquitectes actuals, i saludo amb alegria i curiositat cada nou projecte seu, llunyà de les modes efímeres que ho envaeixen tot, amb personalitat i respecte per l'entorn on aterra. Durant massa temps ha viscut injustament a l'ombra de qui va ser el seu espòs i soci, l'immens (en tots els sentits) Enric Miralles. Però el temps l'ha situada al lloc que es mereix, al mateix nivell de l'antic soci i marit ja que si Miralles aportava una certa força bruta, la Pinós era la responsable d'una delicadesa poètica magnífica. Quan la parella es va separar es va fer evident en singular força i poesia, fent l'Enric alguns edificis desmesurats i la Carme d'altres massa fràgils. Amb el temps la Pinós ha recuperat l'equilibri entre la força i la poesia, com testimonia la Torre Cube de Guadalajara (Mèxic).
Etiquetes de comentaris:
arquitectes,
arquitectura,
barcelona,
carme pinós,
la gardunya,
mercat de la boqueria,
projectes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)