diumenge 21 de desembre de 2008,
a l'una i quatre minuts del migdia ha entrat l' H I V E R N ...
foto de Montserrat feta des de la Tossa Pelada 2.373m, a la mateixa hora en què l'hivern entrava plàcidament.
diumenge, de desembre 21, 2008
dijous, de desembre 18, 2008
Còdols prohibits
Començo el dia llegint alguns diaris digitals, i quan a arribo a l'e-notícies m'he de fregar els ulls dues vegades. Hi llegeixo que el nostre estimat Tripartit està preparant una llei per regular la pesca on vol prohibir "picar sobre les aigües" i "llençar-hi pedres" perquè els peixos no s'espantin.
Miro el calendari, i encara no és dia 28, amb la qual cosa això no és cap broma. Tampoc ho era la notícia d'ahir, la voluntat de regular les velocitats a les autopistes podent-les reduir a 40km/h en alguns trams. O aquella revisió del Codi Civil Català en què es proposa que els pares d'un nen adoptat, han de dir-li que és adoptat quan aquest compleixi 12 anys al marge de si és convenient o no.
L'altre dia a l'assemblea extraordinària del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ens informaven que en els darrers dos anys s'han aprovat 20 lleis importants que afecten profundament als arquitectes. Tinc la sensació que hi ha una bulímia legisladora, fer lleis, i més lleis que arribin a definir com ens hem de comportar en tots els aspectes de la nostra vida, tal com si fóssim canalla de guarderia que no té senderi. Un dels problemes colaterals de tot plegat, és un augment exasperant de tràmits burocràtics i de costos per poder tirar endavant qualsevol iniciativa.
Seria bo que els parlaments només podessin legislar un nombre determinat de lleis a l'any, les imprescindibles, les importants, les que ajuden a estructurar la societat i fer-la més justa. La resta del temps els hi donaria vacances.
Miro el calendari, i encara no és dia 28, amb la qual cosa això no és cap broma. Tampoc ho era la notícia d'ahir, la voluntat de regular les velocitats a les autopistes podent-les reduir a 40km/h en alguns trams. O aquella revisió del Codi Civil Català en què es proposa que els pares d'un nen adoptat, han de dir-li que és adoptat quan aquest compleixi 12 anys al marge de si és convenient o no.
L'altre dia a l'assemblea extraordinària del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ens informaven que en els darrers dos anys s'han aprovat 20 lleis importants que afecten profundament als arquitectes. Tinc la sensació que hi ha una bulímia legisladora, fer lleis, i més lleis que arribin a definir com ens hem de comportar en tots els aspectes de la nostra vida, tal com si fóssim canalla de guarderia que no té senderi. Un dels problemes colaterals de tot plegat, és un augment exasperant de tràmits burocràtics i de costos per poder tirar endavant qualsevol iniciativa.
Seria bo que els parlaments només podessin legislar un nombre determinat de lleis a l'any, les imprescindibles, les importants, les que ajuden a estructurar la societat i fer-la més justa. La resta del temps els hi donaria vacances.
dijous, de desembre 11, 2008
dilluns, de desembre 08, 2008
Un altre post de croissants
Els dies de festa a primera hora del matí la Rambla de Catalunya sembla un carrer de ciutat civilitzada. Si a més el dia s'aixeca amb els til·lers perdent les darreres fulles que permeten redescobrir les façanes burgeses amagades la resta de l'any, i un entra a Mauri podent seure a una taula al costat del finestral del carrer de Provença, la sensació és que un es troba en un d'aquests grans cafès europeus (París, Trieste, Viena, Padova ...) que a Barcelona són espècie en vies d'extinció, o millor dit, extingits del tot.
No he sigut mai un habitual de Mauri, perquè a excepció de les poques taules properes al finestral del carrer de Provença, les altres són interiors, fosques, i una mica tètriques. Tampoc crec que la seva cara pastisseria millori la d'altres llocs d'on si en sóc habitual. El motiu de les meves recents anades a Mauri són la (tardana) descoberta dels deliciosos croissants de massapà, una meravella que m'ha robat el gust i el cor.
Aquest matí mentre menjava la delícia calorífica he llegit una petita nota al diari on citaven el nou llibre del Narcís Comadira, un recull d'articles de temàtica francesa. Sembla ser que en un d'ells descriu l'honorable iniciativa que cada any emprèn Le Figaro, buscar el millor croissant de França. Amb el gust del massapà a la boca, he començat a imaginar on es trobaria aquest croissant perdut que el diari francès persegueix cada any, i la manera més ràpida d'arribar-hi. Aquest matí Centreeuropeu de croissant de massapà m'han vingut ganes de viatjar de nou, a la recerca d'un croissant que encara no sé on es troba.
No he sigut mai un habitual de Mauri, perquè a excepció de les poques taules properes al finestral del carrer de Provença, les altres són interiors, fosques, i una mica tètriques. Tampoc crec que la seva cara pastisseria millori la d'altres llocs d'on si en sóc habitual. El motiu de les meves recents anades a Mauri són la (tardana) descoberta dels deliciosos croissants de massapà, una meravella que m'ha robat el gust i el cor.
Aquest matí mentre menjava la delícia calorífica he llegit una petita nota al diari on citaven el nou llibre del Narcís Comadira, un recull d'articles de temàtica francesa. Sembla ser que en un d'ells descriu l'honorable iniciativa que cada any emprèn Le Figaro, buscar el millor croissant de França. Amb el gust del massapà a la boca, he començat a imaginar on es trobaria aquest croissant perdut que el diari francès persegueix cada any, i la manera més ràpida d'arribar-hi. Aquest matí Centreeuropeu de croissant de massapà m'han vingut ganes de viatjar de nou, a la recerca d'un croissant que encara no sé on es troba.
Etiquetes de comentaris:
barcelona,
ciutats,
croissant,
le figaro,
pastisseria,
pastisseria mauri
dimarts, de desembre 02, 2008
Jørn Utzon
Diu la història (o la llegenda?) que un membre del jurat que havia d'escollir el guanyador del concurs per a la nova òpera va arribar tard a Sydney un dia de 1957. Per culpa del vaixell que el portava des d'Europa (o des d'Amèrica?), no va poder participar en les primeres deliberacions, i va demanar poder revisar els projectes refusats. Uns dibuixos que simulaven veles de vaixells inflades al vent (o eren cargols de mar?) el van atraure poderosament, i va demanar als altres membres del jurat de rescatar-lo de la pila dels exclosos tot i les reticències d'alguns d'ells.
Finalment aquell edifici aixecat sobre una plataforma que recordava antics temples va resultar vencedora, i el jove i desconegut arquitecte danès (amb 39 anys, a un arquitecte encara se'l pot considerar jove) va desenvolupar un projecte d'una gran complexitat tècnica, i uns costos que es va demostrar impossibles de contenir. La seva construcció es va allargar fins el 1973, però Jørn Utzon va llençar la tovallola el 1966 i va abandonar Austràlia on no hi tornaria mai més. El seu projecte va ser modificat i els interiors van ser fets al marge de les seves idees.
Amb el pas dels anys l'Òpera de Sydney s'ha convertit en una ícona de tot un país, i en un dels primers exemples de monumentalitat moderna. Gehry, Foster, Nouvel, Hadid i totes les altres patums de l'univers arquitectònic són deutors de l'esforç titànic que va permetre obrir nous camins.
Jørn Utzon (9 d'abril 1918 - 29 de novembre 2008) va morir dissabte amb 90 anys, deixant-nos un llegat meravellós.
Finalment aquell edifici aixecat sobre una plataforma que recordava antics temples va resultar vencedora, i el jove i desconegut arquitecte danès (amb 39 anys, a un arquitecte encara se'l pot considerar jove) va desenvolupar un projecte d'una gran complexitat tècnica, i uns costos que es va demostrar impossibles de contenir. La seva construcció es va allargar fins el 1973, però Jørn Utzon va llençar la tovallola el 1966 i va abandonar Austràlia on no hi tornaria mai més. El seu projecte va ser modificat i els interiors van ser fets al marge de les seves idees.
Amb el pas dels anys l'Òpera de Sydney s'ha convertit en una ícona de tot un país, i en un dels primers exemples de monumentalitat moderna. Gehry, Foster, Nouvel, Hadid i totes les altres patums de l'univers arquitectònic són deutors de l'esforç titànic que va permetre obrir nous camins.
Jørn Utzon (9 d'abril 1918 - 29 de novembre 2008) va morir dissabte amb 90 anys, deixant-nos un llegat meravellós.
Etiquetes de comentaris:
arquitectes,
arquitectura,
jørn utzon,
òpera de sidney
Subscriure's a:
Missatges (Atom)