dijous, d’octubre 30, 2008

De pollastres i estadístiques

Un bon professor em va fer entendre del perquè no me m'havia de refiar massa de les estadístiques. I és que si una persona no es menja cap pollastre i una altra se'n menja dos, les males estadístiques conclouen que tothom se'n menja un. Fals.

Escric sobre els pollastres perquè fa poc he escoltat a la ràdio que la Fundació Jaume Bofill ha presentat l'enèssim informe sobre la qualitat de l'ensenyament, on es queixa amargament de que un terç de les escoles segreguin les classes separant els alumnes bons dels que no poden seguir el ritme.


La Fundació Jaume Bofill diu que aquest sistema de segregació que cerca que els que volen estudiar i preparar-se bé ho puguin fer, i els que necessiten ajuda vagin a un altre ritme que no perjudiqui als primers, és injust. I afirma que les escoles i instituts que posen en pràctica aquesta segregació treuen pitjors resultats globals que els que no ho fan, i per tan s'ha d'acabar amb aquestes pràctiques poc igualitàries, la paraula clau de tot plegat.


I aquí hi torno a veure l'exemple dels pollastres, perquè s'han preguntat quin és el motiu pel qual s'han segregat les classes, i dels mals resultats? Si tots els alumnes anessin bé, no caldria segregar, i si segreguen és perquè hi ha grans diferències que impedeixen als que van millor avançar correctament, i els que no segueixen el mateix ritme no perdre definitivament el pas, per tan és un sistema que afavoreix els dos col·lectius.


Els de la Fundació Jaume Bofill tan sols veuen el còmput global, la suma de tots els resultats sense matisos i la conculcació de les condicions igualitàries que ells consideren imprescindibles. Tinc la sensació que no entenen que no tots els alumnes són iguals en quan a la capacitat i a la voluntat, i que s'ha d'aconseguir estimular els alumnes amb ganes d'aprendre. Però és clar, per a ells és més important l'igualitarisme, un concepte santificat que té com a resultat més visible que Catalunya tingui uns índexs de qualitat escolars baixíssims, on per exemple la primera universitat catalana que trobem a la llista de les 200 millors del món ocupi el número 171.


Tot plegat em fa venir a la memòria l'actitud d'un grup de mares de Sant Pere que van decidir que a les activitats esportives no hi haguessin guanyadors, deien que ho feien per no traumatitzar els perdedors. Mentalitat igualitària, mentalitat nefasta que penalitza els més aptes rebaixant-los al promig mediocre de la majoria.


El consol serà que al final serem els millors mediocres del món!

dimecres, d’octubre 22, 2008

kinzena poetika - segona setmana


kinzena poetika 2008 - segona setmana

Dilluns 20 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre
JAUME C. PONS i EMILI SÁNCHEZ
(In)continents eufòrics mermats
Bodegues J. Trias (c Comerç, 6)

Dimarts 21 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre
Somiava que creixia cap amunt,
esponerós, com un arbre...

MANEL CLOT

Escenari del Casal Societat La Principal
(rbla de nostra Senyora, 35-37)

Dimecres 22 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre
Charles Baudelaire, poeta de ciutat.
JORDI LLOVET

Sala dels Claustres de sant Francesc
(c sant Pere, 1 – entrada per l’Antic Hospital)

Dijous 23 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre
SILVIE ROTHKOVIK i TOMÀS ARIAS
Can Trabal - Local del GEP (pl Jaume I, 13)

Divendres 24 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre
LAIA MARTÍNEZ i EDUARD CARMONA
Confraria sant Raimon Casal de la Gent Gran (c Peguera, 2)

Dissabte 25 d’octubre a les 2/4 d’1 del migdia
El sabor de la pólvora de Roque Dalton, poeta y guerrillero
ANTONIO BECERRO i MANEL CANTÓN

Garatge de Ca l’Albareda (crta d’Igualada, 11)

Dissabte 25 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre
Les metamorfosis del viatge,
labatzuca diu Bartra

LABATZUCA

Ricard Oliva (sac de gemecs, launeda, flauta eivissenca, banya), Roger Pineda (guitarra elèctrica i programacions elèctriques), Helena Torrent (bateria), Oriol Oliva (baix), Marc Torrent (viola de roda), Xavier Grimau (paraula), Cristina Brossa i Toni Raya (visuals)
Teatre de l’Escola Estalella Graells (c Carme, 1)

Diumenge 26 d’octubre a les 7 de la tarda
Cabaret Voltaire
TEATRE KADDISH

Xavier Giménez Casas (direcció i dj), Bertrán Cazorla (traducció), Pau Bou, Isabel Núñez-Castro, Xavier Llorens, Arnau Puig i Albert Riballo (intèrprets), Dolors Juárez (vestuari)
Teatre Cal Bolet (c de Cal Bolet, ). Preu: 9 €

dilluns, d’octubre 20, 2008

"On és l'Andreu Nin?" o l'article que m'hagués agradat escriure

Vuelve el justicialismo. Como ocurriera hace quince años, el populismo judicial regresa en perfecta coincidencia con una crisis económica. A principios de los noventa, la esclarecedora investigación sobre los GAL tuvo tres efectos: desveló un bochornoso crimen de Estado, dejó a salvo la guerra sucia contra ETA llevada a cabo por los gobiernos de UCD (es decir, blindó la figura de Adolfo Suárez) e inició el derribo de Felipe González. La estrella del proceso fue el juez Baltasar Garzón.

En la crisis del 2008, más grave y destructiva que la anterior, el justicialista Garzón llama a la puerta del Estado y exige esta vez la apertura de millares de tumbas de la Guerra Civil. La persecución sistemática del adversario sería elevada a la categoría de "crimen contra la humanidad", con la consiguiente condena virtual del franquismo. Virtual en la medida que la dictadura quedó extinguida con la Constitución de 1978. Nada ni nadie le sobrevive, jurídicamente.

Visto desde Madrid, el espectáculo justicialista resulta interesante. Aplauden a Garzón quienes en los años noventa le acusaban de conspiración contra la izquierda, y le critican hasta el insulto quienes hace quince años le ensalzaban como nuevo Cid Campeador. Le acusan, sus actuales detractores, de perseguir un único y exhibicionista objetivo: aparecer en los noticiarios de todo el mundo junto a la la tumba abierta del poeta Federico García Lorca.

1936 fue ayer, sostiene el juez Garzón al afirmar que la calificación de crimen contra la humanidad desborda la ley de amnistía de 1977. La democracia ha dejado pasar un gravísimo delito, proclama el justicialismo. Estamos, por tanto, ante una profunda impugnación de toda la política llevada a cabo por la oposición a Franco desde que en 1956 el Partido Comunista de España lanzara su histórico manifiesto en favor de la reconciliación nacional.El justicialismo, por ejemplo, pone en entredicho a la Assemblea de Catalunya, cuyo lema era "Llibertat, amnistia i Estatut d´Autonomia". Garzón cuestiona los fundamentos de 30 años de democracia, y algunos de los que estos días le aplauden parece que aún no se han dado cuenta.

Atención al siguiente detalle: los golpistas del 18 de julio están muertos, y el franquismo se halla jurídicamente extinguido, pero no ocurre lo mismo con la España republicana. Si 1936 fue ayer, existe margen para que un tribunal llame a declarar a Santiago Carrillo por el asesinato de entre 2.000 y 5.000 prisioneros franquistas en Paracuellos del Jarama, siendo él consejero de Orden Público de Madrid. El nonagenario Carrillo debería demostrar en sede judicial los argumentos de los historiadores que le exculpan de la matanza. De conseguirlo, José Luis Rodríguez Zapatero, en calidad de representante legal del PSOE, seguramente se vería obligado a pedir disculpas por un grave asesinato en masa cometido cuando España era gobernada por su partido (Gobierno Largo Caballero).

Si 1936 fue ayer, la liquidación sistemática de sacerdotes y religiosos podría ser calificada de genocidio (asesinato en masa por motivos religiosos, según el derecho internacional) con la pertinente condena judicial, a título póstumo, de la Segunda República.

Si 1936 fue ayer, que se vaya preparando la actual Generalitat, heredera legal de la Generalitat republicana, para hacer frente a las reclamaciones de los descendientes de las personas asesinadas arbitrariamente por las patrullas de control,dado que la administración presidida por Lluís Companys, con amplias competencias sobre orden público, no garantizó su seguridad.

Si 1936 fue ayer, la ministra Carme Chacón ya puede ir ordenando una investigación exhaustiva del subsuelo de de la brigada paracaidista de Alcalá de Henares, puesto que existen indicios de que allí se hallan los restos de Andreu Nin, comunista disidente secuestrado y asesinado por agentes de la policía secreta soviética en 1937. Quedaría muy feo que el foco de Garzón sólo iluminase la tumba de García Lorca.

Crisis económica y justicialismo. La izquierda que ahora aplaude sufrirá.

Enric Juliana
La Vanguardia
diumenge 19 d'octubre

kinzena poetika 2008 - Anna Maluquer i la Big Bang Valona

Anna Maluquer i la Big Bang Valona

capell de Sant Joan

Vilafranca del Penedès

kinzena poetica

diumenge, d’octubre 19, 2008

Kinzena Poetika - Blanca Lluna Vidal i Enric Casasses

Joc Partit
Blanca Lluna Vidal i Enric Casasses
Kinzena Poetika 2008
local de l'Associació de Veïns de l'Espirall
Vilafranca del Penedès

dijous, d’octubre 16, 2008

Kinzena Poetika 2008 - dia 3



Gerard Horta i Triulet
"La balada de l'holandès errant" (fragment)
Kinzena Poetika - El forat del pany
Vilafranca - 15 d'octubre

Kinzena Poetika - Gerard Horta i Triulet

Gerard Horta i Triulet

"La balada de l'holandès errant"

Enric Casasses i Gerard Horta, fit a fit


3r dia - 15 d'octubre

El forat del pany

dimecres, d’octubre 15, 2008

Kinzena Poetika - Albert Roig


2n dia - 14 d'octubre
Vinseum

dimarts, d’octubre 14, 2008

Kinzena Poetika - Santi Borrell i Anna Llach

Anna Llach amb la Companyia Poètica Sentit Invers

Santi Borrell

1r dia - 13 d'octubre
restaurant Whitman

dilluns, d’octubre 13, 2008

Ja és aquí la KINZENA POETIKA

Amb la tardor, arriba la kinzena poetika.
Són dues setmanes de veus diverses que ens ajuden a observar i a descobrir el món, dues setmanes on s'obren als nostres ulls les portes d'unes vilafranques insòlites.

Tastar-ne una mica és un plaer.


programa de la primera setmana

Dilluns 13 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre
Viatge inaugural
SANTI BORRELL i ANNA LLACH

amb la Companyia poètica sentit invers: Gloria Roqué (veu), Pol Font (bateria) i César Mayo (baix)
Whitman Restaurant (c Tossa de Mar, 12-14)


Dimarts 14 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre
ALBERT ROIG
Vinseum. Tast de VINSEUM - àmbit Aplec (pl Jaume I, 1)


Dimecres 15 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre
Balada de l’Holandès Errant
GERARD HORTA i TRIULET

El Forat del Pany (c Pati del Gall, 11)


Dijous 16 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre
PERE ROVIRA i DAVID FIGUERES
L’Odissea Llibres (c de la Font, 21)


Divendres 17 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre
Joc partit
ENRIC CASASSES
i BLANCA LLUM VIDAL

AAVV de l’Espirall (pl Doctor Bonet, s/n)


Dissabte 18 d’octubre a 2/4 d’1 del migdia
ANNA MALUQUER
i LA BIG BANG VALONA

amb la direcció musical de Marc Egea
Plaça de santa Maria

 

Free Blog Counter