catalunya, sol i mosques

"Catalunya, sol i mosques va obrir el suplement setmanal un diumenge i ja dic que va provocar un malhumor generalitzat. Passava comptes d'un viatge que encara no ha acabat, que continuo fent de manera esporàdica, o bé perquè em du el camí cap a una altra part o perquè m'hi porten el gust o l'obligació. Un viatge a través d'un país lleig, descosit, extenuat per l'especulació, el mal gust i el desordre. Sento parlar sovint de l'arrière pays català a ciutadans il·lusos, o políticament mal intencionats, que pretenen que Catalunya és alguna cosa més que Barcelona. ¿On és aquest arrière? ¿Com es pot utilitzar sense envermellir aquesta expressió que França reserva per descriure llocs com el Périgord, la Provença o la Borgonya? L'arrière pays català només són unes golfes, sovint llardoses. I sempre, d'una manera exactíssima, quasi cruel, l'arrière és el fruit d'una insolidaritat manifesta que no concep, de cap de les maneres possibles ni tan sols les més atenuades, el do que agermana, la necessària característica col·lectiva, democràtica, del paisatge"

Arcadi Espada
"Contra Catalunya"
Edicions Flor del Vent
abril 1997

Catalunya, sol i mosques

"Catalunya, sol i mosques va obrir el suplement setmanal un diumenge i ja dic que va provocar un malhumor generalitzat. Passava comptes d'un viatge que encara no ha acabat, que continuo fent de manera esporàdica, o bé perquè em du el camí cap a una altra part o perquè m'hi porten el gust o l'obligació. Un viatge a través d'un país lleig, descosit, extenuat per l'especulació, el mal gust i el desordre. Sento parlar sovint de l'arrière pays català a ciutadans il·lusos, o políticament mal intencionats, que pretenen que Catalunya és alguna cosa més que Barcelona. ¿On és aquest arrière? ¿Com es pot utilitzar sense envermellir aquesta expressió que França reserva per descriure llocs com el Périgord, la Provença o la Borgonya? L'arrière pays català només són unes golfes llardoses. I sempre. d'una manera exactíssima, quasi cruel, l'arrière és el fruit d'una insolidaritat manifesta que no concep, de cap de les maneres possibles ni tan sols les més atenuades, el do que agermana, la necessària característica col·lectiva, democràtica, del paisatge"

Arcadi Espada
"Contra Catalunya"
abril 1997

estampes vénetes I

gucci

Els voltants de la plaça de San Marco estan plens de botigues que venen màscares horribles, vidres de dubtosa procedència, gelats a preu de caviar o pizzes congelades. A vegades em pregunto què ha estat pitjor per aquesta extraordinària ciutat, si l'arribada de Napoleó que va acabar definitivament amb la Sereníssima o la invasió de les hordes de turistes.

M'agrada molt Venècia, i m'agrada passejar pels barris allunyats d'una de les places més boniques del món que mira cap a l'Orient conquerit i perdut a la vegada, barris allunyats dels trajectes que van des l'estació de Santa Lucia fins a San Marco pel pont de l'Accademia o pel pont de Rialto. Són barris tranquils, que amaguen els jardins florits a la primavera, petits bars on se sent parlar el dialecte véneto, on els nens juguen al carrer, i la gent s'asseu a la porta de casa a prendre la fresca, on els estudiants van i venen per les facultats d'una de les universitats més prestigioses d'Europa, i molts viatgers inicien el trajecte que els portarà a Patràs travessant tot l'Adriàtic finalment en pau.

Venècia és una gran desconeguda, i poder per això la guia que el venecià Hugo Pratt va fer ha estat tan comprada per aquells que volen fugir dels tòpics. Venècia té un filòsof com a batlle i desenes de projectes que l'han de mantenir viva i no convertida en un fòsil en mans dels turistes.

Darrere San Marco hi ha un carrer on es concentren les grans botigues de luxe que sempre he vist mig buides. Aparadors fastuosos de Prada, Salvatore Ferragamo, Valentino o Versace. El carrer estava ocupat per desenes d'il·legals (a Itàlia anomenen així als qui no tenen papers) que venien de tot en parades improvitzades al mateix terra. A Gucci l'estrella eren uns bolsos amb floretes que no havia vist mai abans, un il·legal els venia iguals just al davant de l'aparador. Tan sols hi vaig saber veure la diferència en el preu. Venècia segueix viva malgrat les hordes ...

ansietat i depressió

No sóc lector dels diaris gratuïts que reparteixen per aquests móns de déu, però avui esperant a urgències n'he agafat un que voleiava per allí i he llegit a la portada

Los universitarios catalanes sufren cada vez más ansiedad y depresión
Mil estudiantes han ido al psicólogo. La mayoría cursa arquitectura y medicina. El 75% son chicas.

Què els hi agafarà quan s'incorporin a la vida laboral?

memes

meme musical

1.A l'atzar, deu àlbums de la meva col•lecció:
”Acadèmia dels somnis” del Quimi Portet
“Concerti” del Paolo Conte,
“Mr Lucky” del John Lee Hooker
“Enta Omri” de l’Oum Kolthoum
“M’aclame a tu” del Toti Soler i l’Ester Formosa
“Un sorso in più” de la Carmen Consoli”
“Moondance” del Van Morrison
“Document” dels R.E.M.
“Memòria del porvenir” dels Radio Futura
“La Fusa” del Vinicius de Moraes, la Betanha i la Creuza

2.Discos que em fa vergonya trobar buscant la resposta al punt anterior:
El “Tourist” dels St Germain

3.Quina és la quantitat total de música baixada al teu ordinador?
Ni idea perque tinc barrejada la poca música baixada amb la música que hi entro jo mateix

4.L’últim CD que vas comprar?
”Deu catalans i un rus”, del Toti Soler

5.Quina és l'última cançó que has escoltat abans de llegir aquest post?
Escoltada tranquilament “Missing” dels Everything but the girl, fragments a la ràdio molts

6. Cançons que escoltes molt i que signifiquen molt per a tu:
Les escric de memòria i són
“Cantares” del Joan Manuel Serrat
“Heart of gold” del Neil Young
“Genova per noi” del Paolo Conte
“La Rambla” del Quimi Portet
“Alice” del Francesco de Gregori
“Centro di gravità” del Franco Battiato
“M’aclame a tu” del Toti, l’Esther i l’Ovidi
“Wish you were here” dels Pink Floyd
“It’s the end of the world as we know it” dels R.E.M.
“Into the mystic” del Van Morrison
“Dirty Boulevard” del Lou Reed
“Young americans” del David Bowie
“Yev Tov” del David Broza
“Bonito es” de Los Sencillos ...



meme llibresc

1. Quants llibres llegeixes durant l’any?
Varia molt en funció de l’any, sencers poder una quinzena, fragmentats per feina i lectures parcials uns quants més

2. Llibreria o biblioteca?
La Feltrinelli de Roma, la Documenta de Barcelona, L’Odissea de Vilafranca, la Gala de Vicenza, la Tralla de Vic, la Laie de Laietana... tot són llibreries.

3. Últim llibre comprat:
Un tebeo val? “Corto Maltés. Fábula de Venecia” de l’Hugo Pratt

4. Últim llibre acabat:
”El món d’ahir” de l’Stefan Zweig

5. Llibre (o llibres) que llegeixes en aquest moment:
”Eichmann en Jerusalén” de l’Hanna Arendt

6. Cinc llibres que perdurin a la teva memòria i t’hagin marcat de manera especial:
”Marcovaldo” de l’Italo Calvino
“Música per a camaleons” del Truman Capote
“El procés” de Franz Kafka”
“Complejidad i Contradicción en la arquitectura” del Robert Venturi
“Tots els camins duen a Roma” del Gaziel.

N’hi ha molts més, però avui i ara em quedo amb aquests.

7. Cinc persones a qui vols passar aquests memes:
M’ho he de pensar, la meva agenda bloguera és curta i la majoria de les persones en què penso ja han passat pels Memes ...

andreu nin meets el corte inglés

Fa uns anys vaig llegir al diari que una empresa nordamericana va pressionar un ajuntament francès perque canviés el nom del carrer on es trobava la seva seu ja que deia que no volia que la paraula gay aparegués a la seva adreça. L'ajuntament es va negar rotundament perque Gay-Lussac és un dels científics francesos més prestigiosos de la història. No sé com va acabar tot.

He recordat aquesta història quan aquest matí al tren he vist un anunci de l'obertura del nou El Corte Inglés situat al carrer Andreu Nin. Hauran intentat canviar el nom perque el temple del capitalisme no vagi lligat al líder del Poum assassinat?

Això em fa pensar també en l'avinguda Icària ...

simply

Avui el Quim Monzó escriu a La Vanguardia sobre uns mòbils que només serveixen per trucar i enviar missatges. Res de jocs, càmeres, connexions a internet, polifonies ... Ja era hora! I és que quan el desembre em vaig haver de canviar el mòbil el programa de punts de la meva companyia tan sols em permetia escollir entre aparells plens de coses que a dia d'avui no he fet servir encara. Quan als venedors els hi demanava un aparell senzill em miraven malament, com si fos un asocial.

Una cosa semblant em va passar quan em vaig comprar el meu primer cotxe, no volia extres ni coses superflues, volia el cotxe pelat però amb un bon motor. Per a sorpresa meva si volia un cotxe així em sortia més car que un amb aire condicionat, tancament centralitzat, pintura metal·litzada, tapisseria especial, equip àudio i no sé quants extres més ... i és que per entregar-me'l n'havien d'agafar un d'equipat i treure-li el farcit, i és clar, això costava diners.

El dia que les empreses enteguin que som molts els que volem comprar un video amb pocs capçals, una tele sense teletext, un cotxe auster, una rentadora amb pocs programes o una càmera fotogràfica amb poques opcions sense haver d'anar a les games baixes, aquestes empreses es faran riques. Maleïda mania de fer-nos pagar moltes opcions que ni les volem ni mai les farem servir.