Jørn Utzon

foto treta de flickr

Diu la història (o la llegenda?) que un membre del jurat que havia d'escollir el guanyador del concurs per a la nova òpera va arribar tard a Sydney un dia de 1957. Per culpa del vaixell que el portava des d'Europa (o des d'Amèrica?), no va poder participar en les primeres deliberacions, i va demanar poder revisar els projectes refusats. Uns dibuixos que simulaven veles de vaixells inflades al vent (o eren cargols de mar?) el van atraure poderosament, i va demanar als altres membres del jurat de rescatar-lo de la pila dels exclosos tot i les reticències d'alguns d'ells.
Finalment aquell edifici aixecat sobre una plataforma que recordava antics temples va resultar vencedora, i el jove i desconegut arquitecte danès (amb 39 anys, a un arquitecte encara se'l pot considerar jove) va desenvolupar un projecte d'una gran complexitat tècnica, i uns costos que es va demostrar impossibles de contenir. La seva construcció es va allargar fins el 1973, però Jørn Utzon va llençar la tovallola el 1966 i va abandonar Austràlia on no hi tornaria mai més. El seu projecte va ser modificat i els interiors van ser fets al marge de les seves idees.
Amb el pas dels anys l'Òpera de Sydney s'ha convertit en una ícona de tot un país, i en un dels primers exemples de monumentalitat moderna. Gehry, Foster, Nouvel, Hadid i totes les altres patums de l'univers arquitectònic són deutors de l'esforç titànic que va permetre obrir nous camins.

Jørn Utzon (9 d'abril 1918 - 29 de novembre 2008) va morir dissabte amb 90 anys, deixant-nos un llegat meravellós.